De set en set
Nazis aquí
Fa vuitanta-cinc anys de l’aprovació de l’anomenada Llei habilitant amb què Hitler va començar a demolir de manera humiliant la democràcia alemanya: prenia el poder legislatiu i ja domesticava els jutges que no li eren servils. Ho feia invocant també la llei i la Constitució, és clar. Havia guanyat les eleccions del 5 de març del 1933 amb molts recursos econòmics aportats per empresaris sense escrúpols, alguns residents a Catalunya. La colònia alemanya a Barcelona va gaudir de facilitats per votar. Li instal·laren un col·legi electoral al vaixell Halle, fondejat davant la ciutat, fora d’aigües espanyoles. Les despeses de portar votants des del port fins a l’urna nàutica eren pagades per negociants pro nazis que vivien aquí. Gràcies a ells Hitler va tenir a Catalunya un èxit històric, superior en proporcions a l’assolit en el conjunt d’Alemanya. Van votar a favor d’ell el 65,4% d’alemanys establerts a Barcelona. Al seu país el dèspota només va obtenir el 43,9% dels vots. Les celebracions dels alemanys que havien guanyat se succeïren aquí a la manera grollera dels nazis. En aquella primavera, altres col·lectius estrangers feien festes civilitzades. El 20 de juny del 1933 la colònia francesa va fer un ball de gala al Círculo Ecuestre. Hi convidaren el president Macià. Fou atès amb el respecte que la gent intel·ligent dispensa als líders demòcrates. Set anys després, el 22 de juny de 1940, l’embrutit exèrcit alemany, dòcil amb els nazis, envaïa la França culta i educada.