Tri-sòlid

La història va passar a Alemanya i és un calc dels dissenys del pacte del Tinell. Estiguin a l'aguait ja que on dic kàiser William, llegiu Pasqual Maragall, o potser ja hi era el kàiser Montilla? No ho sabrem fins que escrigui les seves memòries o els secrets d'estat quedin desclassificats, vaja. Els plànols d'aquell vaixell de guerra del kàiser, dedicat primer a enfonsar CiU per sempre, van ser enviats al primer ministre de la Marina italiana, almirall Brin (qui era l'enginyer naval de més prestigi a Europa) i que va fer el veredicte següent, perquè li fos explicat al kàiser: «Aquest vaixell té un poder d'armament únic, el més poderós que conec. La seva velocitat podrà enfonsar tots els vaixells de la mar Mediterrània, fins i tot la barqueta d'en Duran i Lleida», va especificar. «Un dels seus encerts són els espais interiors del vaixell, que estan perfectament dissenyats, ja que acullen des del comandant fins al grumet. I es pot engreixar la dotació de tripulants i assessors fins on es vulgui, ja que el disseny és flexible. És un miracle d'eficàcia i convivència.» Aquest apartat va encoratjar el diputat Ferran del PSC, un expert en validesa política.

De fet, tot van ser elogis: que si els sistemes hidràulics per a l'hermetisme eren a prova de periodistes espavilats; que si els radars contra esculls a Madrid estaven afinats pels ministres que anaven i venien amb somriures de la capital, que no té mar, per cert. Que si el to de gris adormit que es va escollir per pintar el vaixell –de guerra– era el millor per representar l'eficàcia d'aquell kàiser. Tot, tot, van ser elogis i aquests van córrer com la pólvora per les seus dels tres armadors del vaixell: el mateix PSC, ERC i ICV. «L'únic problema és que si el posen a l'aigua... és tan pesant que s'enfonsarà...», va reblar l'almirall. Això no està documentat si l'hi van arribar a dir, al kàiser.