Integrar Europa a Suïssa

Haurem de convenir que, en general, tenim una estranya desconeixença d’aquest singular país anomenat Suïssa, i qui sap si l’ignorem per por d’envejar-lo. La tradició, l’honor, la força suïsses han forjat la seva història d’esquena i a l’inrevés de la història general: republicana a l’època de les monarquies, conservadora en temps de revolucions, intractable a l’època totalitària, avui, mentre l’estatalisme devora les democràcies, Suïssa demostra que l’art de viure dolçament en societat pot practicar-se amb molt poc, poquíssim Estat. És l’únic país on els candidats es presenten a les eleccions prometent que governaran el mínim possible, i aquest és un programa que hauria de meravellar arreu. La Confederació nasqué ara fa uns set-cents anys per tal de protegir “en nom de Déu totpoderós” les llengües, els costums, els tarannàs de vint-i-cinc comunitats que encara constitueixen la Suïssa actual. Una Suïssa que no ha estat creada per cap dinastia ni per cap classe social, ni cap casta o partit, com sí ho han estat les nacions del seu rodal. Res de tot això, el dit país va ser creat amb l’experiència quotidiana i modesta de persones diferents i independents que volien la unió per confort de les seves pròpies particularitats.

Potser algú em dirà que carrego enrere, que soc un antiquat, que predico una imatge arcaica i bucòlica d’aquell país, un tema per a pintors i poetes romàntics. És clar: es tracta de la típica i tòpica excusa exhibida cada vegada que queda demostrat que el tarannà dels pobles és resistent a tota manipulació. Però Suïssa és alhora un país competitiu, inventiu, educat, solidari i equilibrat. I si, tal com deia Abraham Lincoln, la democràcia ha de ser “el govern del poble, pel poble i per al poble”, Suïssa és el país que n’ofereix l’aproximació més creïble. Em resulta sorprenent que a casa nostra ningú, des de la dreta o l’esquerra, no n’hagi començat a dir-ne seriosament res fins ara fa tres o quatre setmanes, a partir que l’excupaire Anna Gabriel ha decidit quedar-s’hi. Allà hi hagué un referèndum (que tampoc no devia agradar a les Espanyes però es van haver de tocar els botons) per si els suïssos es volien integrar a Europa. Per sort va ser que no. I és que la solució ideal és incorporar o integrar Europa a Suïssa. En tot cas, més calamitosament del que anem ara no hi aniríem pas. Qui s’hi vol jugar què?