Opinió

De set en set

Rebel·lió

El combat serà llarg i ens hem d’omplir de raons, però ara s’ha guanyat una partida important. I hem d’agrair els inestimables ajuts del jutge Llarena i els serveis d’intel·ligència (?) espanyols, que han forçat la justícia alemanya a declarar que Puigdemont no ha comés rebel·lió. El govern espanyol s’ha disparat un tret al peu i els seus companys del 155 han deixat a exposició pública les seves vergonyes. En plena Pasqua alguns hauran de viure la pròpia setmana de Passió.

Més que mai, el procés català s’ha internacionalitzat i Bèlgica, Alemanya, Regne Unit i Suïssa mostren la disconformitat amb el poder judicial i policial espanyol, en la defensa de la veritat i la desqualificació dels informes manipulats. Per la resta, envien un clar missatge al nucli de l’Estat, quan expressen que una rebel·lió sense violència no és rebel·lió, no existeix, tot i que els informes de la Guàrdia Civil diguin una altra cosa.

Vivim una gran crisi d’estat i la judicatura ha entrat en fallida, els polítics estan immersos en evidents actes de corrupció i la desorientació s’ensenyoreix en la cúpula de l’Estat, fins i tot en allò que es diu família borbònica. Una direcció política i social que només falta que invoqui la coneguda dita franquista: “Si ellos tienen ONU nosotros tenemos dos”.

Caldrà veure com reacciona la judicatura davant l’acusació de delictes de rebel·lió que ha fet a un munt de polítics i agents socials catalans, que estan en presó preventiva per una infracció que no existeix a Europa. Més que mai, els actuals presos polítics són les víctimes de l’extravagància d’una ultradreta irreciclable. És l’hora que els demòcrates espanyols sàpiguen airejar els esquelets que tenen al fons dels seus armaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.