LA GALERIA
‘Miss Dalí’ al Las Vegas
Ventura Pons posa prop de tres hores de vida i color al llibre ‘Salvador Dalí vist per la seva germana’
La plaça Triangular de Figueres, com escriuen els repòrters, bullia de gent divendres entre les sis i les vuit. Catifa vermella; focus potents; tanques per contenir l’expectació; desfilada d’autoritats, alguns actors i responsables del film Miss Dalí; cotxe d’època per desembarcar Ventura Pons, promotor de la recuperació del cinema Las Vegas i director de l’estrena que estava a punt de produir-se. Naturalment, amb el trànsit del carrer tallat (decisió retreta per les previsibles oposicions municipal i civil). El públic que, amb la invitació a la mà, va poder accedir a l’efemèride –el cine no podia encabir tots els aspirants– estava content per dues raons: perquè havia trobat l’interior del vell cine “ben igual” que feia vint anys, i perquè constatava que podria disposar a partir d’ara de cinc pantalles urbanes, properes i barates com les de la mateixa empresa a Barcelona i a València. A l’immens hall, la grata i inesperada sorpresa d’un exquisit combo –Surrell, Monjó, Suñé i Labarta– que interpretava peces de pel·lícula. També, entrant a la dreta, hi quedarà exposat el monumental projector recuperat del vell Las Vegas. Parlant de recuperacions, el figuerenc Lluís Benejam ha reunit a cop de salvaments un extraordinari arxiu cinematogràfic. A veure si aquesta eufòria cinèfila evita fer un Tomàs Mallol o un Genís Matabosch. La pel·lícula Miss Dalí, eix del restabliment del Las Vegas, és molt empordanesa: el coproductor Thomas Spieker i l’actor Joan Fibla (Artur Caminada) són de Roses, i un altre, Sergi Vallès (Luis Buñuel), és de Llançà, a més d’unes arcàdiques Figueres, Cadaqués i Portlligat com a plató. Tal com explicita el títol, el film gira a l’entorn d’Anna M. Dalí i el seu punt de vista sobre el pintor i germà. És així que el document de Ventura Pons posa prop de tres hores de vida i color al llibre Salvador Dalí vist per la seva germana. Amb al·lusions a la sexualitat anal com a intensificador. Refer el Las Vegas diu que ha costat 1,7 milions d’euros, dels quals 350.000 els ha posat el consistori (decisió retreta per les previsibles oposicions municipal i civil). Ara bé –i evocant Carles Riba–, mentre el temple mutilat de Can Cusí, desdenyós pel teulat caigut al fons de la platea, suporta l’onada rient del cinisme públic i privat, al Las Vegas s’ha salvat no un cine, sinó quatre sales. I quatre escenaris teatrals, congressuals, acadèmics, populars... que potser redimiran un carrer abandonat a la desgràcia, que era accidental i que han deixat empitjorar de manera crònica.