Arguments no exportables

En una càpsula va arribar i va marxar. Completament aïllat, així és com el rei va assistir dilluns a l’acte d’entrega de despatxos judicials a l’Auditori de Barcelona. Era la segona visita després de l’1-O i, com la nit del sopar d’inauguració del Mobile al Palau de la Música, les circumstàncies van ser excepcionals. Seguretat extrema, carrers tallats i mesures extraordinàries com tancar l’accés a l’Esmuc. La prioritat, el monarca. I la confirmació que la seva presència a Catalunya tardarà molt a ser associada a normalitat. Qui sap si ho serà mai més. El que segur que no hi contribueix és que Felip VI, el que va avalar l’“a por ellos” el 3 d’octubre, faci pinya amb els jutges només uns dies després del revés dels seus homòlegs alemanys que ha permès l’excarceració de Carles Puigdemont. La decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein podria haver obert una finestra a la rectificació. Doncs no. L’Estat, amb la corona inclosa, ha optat pel replegament. Masegats en l’amor propi, es llepen les ferides, es reuneixen entre ells i es refermen que sí que tenen la raó. I el despropòsit continua. Ara, contra els comitès de defensa de la República, els CDR, promotors d’actuacions de resistència pacífica, que l’Audiencia Nacional ha retorçat fins a convertir en terrorisme. És la tergiversació dels fets per encabir-los en suposats delictes, el que Europa no compra a Espanya. L’argument falsejat no és exportable. Aquest és un dels missatges que arriben d’Alemanya. I que les institucions de l’Estat, cada cop més soles, no volen escoltar.