Tribuna
Fossa mediterrània
“En l’històric mar que ha suposat el bressol cultural europeu es va eixamplant la fossa de la mort
Al port sicilià de Pozzallo, des del dia 16 de març, el vaixell de Proactiva Open Arms està immobilitzat per ordre d’un jutge de Catània. Segons l’ordre judicial, l’ONG catalana havia comès un presumpte delicte d’immigració clandestina, pel fet d’intentar salvar ciutadans del món de ser engolits per la fossa mediterrània. Ara, la cap de l’expedició i el capità de l’embarcació s’enfronten a una condemna de tres anys i el vaixell pot ser requisat. El gran pecat és ser solidaris.
Un munt de tragèdies personals i desastres col·lectius obliguen molta gent a deixar les seves cases i emprendre el camí del nord, cap a una Europa que alguns diuen que és més culta, solidària i feliç. És l’instint de la supervivència davant el sense sentit de la misèria i la mort. Aleshores, el blau mediterrani marca la ruta, malgrat el perill de les embravides aigües i la vilesa de les màfies. Arriscar la vida per poder sobreviure. I, per a molts, somniar que els fills podran créixer en un entorn millor.
Des de fa uns anys, la zona mediterrània s’ha convertit en un traginar continuat de la immigració, amb milers de persones que intenten ser refugiats en l’anomenat món occidental. Mentre, una xarxa de traficants de cossos venen i revenen viatges al no-res i converteixen accions humanitàries en un gran negoci. En llanxes, pasteres i destarotades embarcacions, homes i dones, fins infants, són abandonats a aigües internacionals i només tenen possibilitats de sobreviure si la sort els acosta a un vaixell de salvament. És l’argument d’una gran tragèdia. Per defensar les pròpies fronteres, Europa obliga a lliurar els immigrants als guardacostes libis, un país amb un estat en fallida, que s’han d’encarregar de retornat els refugiats als països d’origen. La Unió Europea subvenciona la feina dels libis (l’any passat, uns 180 milions d’euros), sense solucionar prou el drama humà, que es reprodueix en nous intents i torna a alimentar les accions mafioses. Les ONG humanitàries insisteixen en la seva lluita solidària. Podem rentar-nos les mans davant tanta ignomínia?
El 20 de març el plenari de l’Ajuntament de Badalona es pronuncià a favor d’Open Arms, organització inscrita en aquesta ciutat, i dimarts passat ho feu el mateix l’Ajuntament de Barcelona. Però, n’hi ha prou? Dilluns que ve, el jutge de Catània Nunzio Sarprieto decidirà sobre l’acusació d’immigració clandestina contra l’oenagé badalonina. En certa manera, el jutge tindrà el poder de criminalitzar totes les organitzacions lliurades a una desinteressada acció solidària. En l’històric mar que ha significat el bressol cultural europeu es va eixamplant la fossa de la mort.