Professió: sant

M’hauria agradat fer aquestes recomanacions per Sant Jordi una mica més tard, però qui té el teclat llogat no publica quan vol. Comencem, en tot cas, amb Mare de llet i mel, en què Najat El Hachmi encabeix el lector dins la pell d’una dona rifenya i immigrant pionera a Catalunya, amb tanta força que és impossible sortir-ne al llarg del llibre: una experiència tan gratificadora com captivadora. A La novel·la de Sant Jordi Màrius Serra satiritza amb precisió el món literari català (i part de l’internacional) a través d’un argument apassionant (i farcit de cadàvers) que no es resol fins a l’última pàgina. Control de plagues, d’Enric Gomà, deu ser l’únic assaig lingüístic seriós que fa riure en veu alta: a més de solucionar-nos 92 dubtes lèxics, l’autor ens explica l’ús correcte de les frases fetes (“Fem un 69?”, “A bodes em convides”). Tot Messi, de Jordi Puntí, és un assaig farcit d’informació insospitada que va enganxar fins i tot un ateu futbolístic com ara jo. En aquesta llista, per cert, volia incloure-hi la nova novel·la de Joan-Lluís Lluís, però encara friso per llegir-la. De manera que acabaré amb Lèmmings, l’última novel·la, excel·lent, del gironí Jordi Dausà, escrita en la segona persona del singular i ubicada al món de les lluites clandestines entre joves. Entre altres coses, dona una idea molt clara del que és la violència de debò; per contrast amb l’obra d’un cert autor burgalès que tot just ha debutat en el camp de la ficció. Sé que m’explico.