Ficció

Cap de setmana festiu, malgrat els temps no estan gaire per la lírica. Paradetes arreu, amb històries relligades per atraure les mans i les butxaques més resistents. Sentiments al cor i el groc manifestant desitjos de llibertat. Un Sant Jordi diferent, amb el drac fumejant i donzelles i cavallers a la presó o a l’exili.

Hi ha gustos per a tothom, però el millor llibre de ficció no és a les llibreries: s’està escrivint en un racó de Madrid, capítol rere capítol, sense saber com afrontarà el final ni si caldrà posar-lo a les lleixes de comèdia o de tragèdia. La trama és la caiguda d’un règim i de les famílies que l’han sustentat durant anys i panys. Tot, les escorrialles d’allò que fou conegut com franquisme. És un relat coral de ficció que no té cap ni peus, amb giragonses inesperades i fins i tot impossibles. Si no fos que la realitat és la que és i molta gent la pateix en pròpia pell, seria per esclatar a riure. Informes policials sustentats en el no-res, acusacions judicials sense fonaments tangibles, delictes d’odi sense odi ni delicte, agressors agredits (i viceversa), malversació que no afecta un euro, títols nobiliaris i universitaris comprats i venuts a les fires medievals; res no falta en un argument de ficció que, per a més misteri, no sabem qui n’escriurà el darrer capítol.

Aquest gran llibre de ficció (gran pel volum, no pas per l’argument) no el busqueu entre les piles que fullejareu avui i demà. No ha arribat a temps. Quan sigui el moment, el publicarà una flamant editorial domiciliada a Sant Esteve de les Roures i ja en tindrem notícia. Per cert, diuen que en aquest poble s’ha obert un gran debat entre els vilatans per si el nom oficial és “de Roures” o “de les Roures” i que es proposen fer un referèndum per decidir-ho. Un altre problema a la vista.