Benvolguts Jordis

Benvolgut Jordi Cuixart,

Benvolgut Jordi Sànchez,

Benvolgut Jordi Turull,

Benvolguts tots els que esteu a Alcalá Meco, a Estremera i a Soto del Real.

I benvolguts els qui sou a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia o a Suïssa i que ahir no vàreu poder celebrar Sant Jordi a Catalunya, tant si us digueu Jordi (en aquest cas aprofito per felicitar-vos el sant, ni que sigui un dia tard) com si us digueu de qualsevol altra manera.

Us escric ni que siguin quatre línies (que sé que alguns llegireu per internet i d’altres a la presó, on us enviem El Punt Avui) per dir-vos que ahir (ahir també) va ser un dia estrany. Catalunya va poder tornar a demostrar un cop més com d’esplèndida (i poc fracturada) és la seva societat. Els carrers, les places i sobretot les rambles d’arreu del territori, es van omplir de milers, de milers i milers de ciutadans, que van sortir al carrer a celebrar una diada que serveix una imatge al món que, no ens enganyem, provoca certa enveja. Les roses (aquest cop pel carrer hi havia més roses grogues que mai, i cap agent no es va atrevir a fer-nos-les deixar en un contenidor) van competir amb els llibres i la festa va ser, un cop més, esplèndida. Però no us vull enganyar. Va ser un dia estrany. Perquè per més esplèndida que fos la festa, la normalitat que vam demostrar tenia un punt d’aparença, de falsedat, de postissa. Perquè quan passejava pels carrers no vaig sentir pràcticament cap conversa, m’atreviria a dir que en un moment o altre en cap ni una, en què el nom d’alguns de vosaltres no hi sortís.

I us ho volia fer saber.

Ahir no vàrem renunciar que la imatge de places i carrers plens de roses i llibres donessin la volta al món. Però tampoc, sapigueu-ho, no ho vàrem viure amb normalitat. Vàreu sortir a pràcticament totes les converses, a tots els parlaments i a totes les cròniques informatives, encara que des d’on sou (sobretot els que sou a presó, que us tenen condemnats també a un règim informatiu pràcticament monocolor) no us n’adonéssiu.

Va ser, sí, un gran Sant Jordi. Però no hi éreu. I us vàrem trobar a faltar.

I us ho volia fer saber.