La Granota

El poble de Sils, d’uns 30 quilòmetres quadrats, on viuen 6.000 habitants, està situat a la part fonda de la comarca de la Selva, té una bona extensió de terreny que havia estat un estany, dessecat a mitjan segle XIX quan es temia per les malalties que podien produir els insectes que hi feien vida, i parcialment recuperat actualment, quan s’han valorat els seus aspectes ecològics i naturals i s’ha muntat un recorregut visitable. A més del nucli de població centrat al voltant de l’església i de l’estació del tren (que entrà en funcionament el 1862) té els veïnats de Vallcanera, Massabé, la Granota, la Barceloneta i Mallorquines, molts d’ells formats amb orígens històrics diferents. El sector concret de la Granota comprèn la banda sud-oest de Sils i s’estén des de la via del tren, que la separa de les terres del Massabé i la Barceloneta, fins a la ratlla dels termes de Caldes, Vidreres i Maçanet. Ben segur, però, que si es pregunta a la gent del carrer per la Granota, contestaran que, més que un barri de Sils, és un típic restaurant que està a tocar de la carretera N-II, al km 695. Les dues coses són veritat. Podríem dir que el restaurant, instal·lat en una antiga casa de postes, és l’edifici més emblemàtic del barri. És una construcció gran, amb façana de tipus basilical, que conserva molts elements antics i típics que la fan atractiva i que, sobretot, té una porxada molt espectacular suportada per arcs de mig punt, on devien guardar-se els carros en èpoques pretèrites, que queda unida a la resta d’edifici pel que en diuen la Taverna. Suposem que aquí s’efectuaven els canvis de cavalleries i, quan els viatgers estaven fatigats, podien allotjar-se a l’hostal i passar-hi la nit i el temps que convingués. Així ho feu, per exemple, la reina Maria Cristina l’any 1843, tornant de l’exili, i els silencs van aprofitar per anar a trobar-la i pregar-li que intercedís davant del duc del Medinaceli perquè la dessecació de l’estany fos un fet. Ignoro ara quines intercessions es deuen haver fet servir per salvar l’edifici que, amb l’ampliació de l’N-II, ha vist retallada de forma alarmant la seva zona d’accés, d’aparcament i de jardí, i una mica més i hauria quedat afectat l’edifici, com va passar poc més amunt amb el restaurant Can Geli, que les obres se’l van emportar totalment. Aquí el seny s’ha imposat. El conjunt de la Granota té caire monumental i els tècnics de carreteres ho han respectat. Celebrem-ho. Tampoc no ve d’un pam més cap aquí ni d’un pam més cap allà. Ara, sí que seria bo que en fessin una mica de via perquè les obres no semblin eternes.