El cotxe negre

Solem sentir dir que els gestos, els detalls, el protocol, la cerimònia, són importants en política. Doncs bé, fixem-nos-hi. Una de les notícies que més enrenou van provocar la setmana passada va ser la convocatòria al palau de la Zarzuela dels màxims representants dels sindicats UGT i CCOO. El rei d'Espanya, diuen, preocupat per la crisi econòmica i laboral que afligeix el regne, va convocar els sindicalistes per instar-los a aprofundir en el diàleg social i a articular les mesures que calen per superar aquests temps conflictius. Un gest que va emocionar La Vanguardia, sempre tan sensible envers la corona. Quines imatges es van difondre, de la presumpta reunió? Unes de molt curioses: un cotxe negre, de caire oficial, del parc mòbil de la Zarzuela, suposem, que arribava al recinte del palau. En el cotxe, conduït per un desconegut, hi anava, assegut al costat del conductor, el líder de la UGT, Cándido Méndez, i al seient posterior dret, el líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo. No es van difondre imatges del rei i dels sindicalistes a l'interior del palau. No hi va haver escena del sofà ni escena del despatx ni escena de cap classe. No és freqüent que a la Zarzuela hi hagi recepció al pas de la porta, sinó a l'interior, en aquell saló entapissat amb fusta clara on fins i tot Pilar Rahola havia estat rebuda pel ciutadà Joan Carles. No hi va haver res d'això. Només un cotxe negre que tenia la missió, hem de pensar, d'anar a recollir els sindicalistes en algun indret de Madrid i conduir-los al palau on habita el monarca. Algú, però, devia haver avisat que el cotxe arribaria. Per això hi havia càmeres esperant a fora de la Zarzuela per retratar-lo quan passés. És a dir, la imatge que interessava, la que es considerava correcta i escaient, era la del cotxe negre passant, i per això es va propiciar i per això ens la van ensenyar. Si la Zarzuela ho hagués volgut, no hauríem vist ni la foto del fugaç cotxe negre. Però aquesta es veu que era la que convenia. Té aquestes subtilitats, la política de comunicació i d'imatge. Ah, i on era l'empresari Díaz Ferrán? Ui, aquest és un altre assumpte. Molt complicat, també.