Acceleradora del Camp

Fa poc vaig tenir l’oportunitat de participar com a formador en unes sessions de l’acceleradora d’empreses Camp Tgn Up, un projecte liderat per la Diputació de Tarragona encaminat a oferir acompanyament, formació i mentoria a diferents projectes empresarials incipients, amb la finalitat d’ajudar-los a madurar i a consolidar les seves iniciatives. De forma compactada i intensiva, els participants sotmeten els seus models de negoci a una revisió crítica des de les diferents àrees i disciplines de la gestió empresarial, de manera que en poques setmanes les seves empreses tenen la possibilitat de “repensar-se”, “redefinir-se” i “reinventar-se”, si cal, i provocar una “acceleració” en el seu procés de “creixement natural”. Agafant el model de les acceleradores d’empreses, pensava que el Camp de Tarragona, com a projecte no específicament empresarial, però sí de vertebració i cohesió d’un espai econòmic i social, caldria que es sotmetés a un procés d’anàlisi i revisió crítica multidisciplinària que l’ajudés a definir el seu core business i a fer-ne pedagogia entre els seus diferents grups d’interès. El Camp és una realitat geogràfica i demogràfica indiscutible, però no acaba de trobar el seu posicionament en el complex sistema de les múltiples identitats col·lectives que hi conviuen. Hom se sent del seu poble, potser de la seva comarca i indubtablement del seu país, perquè s’hi projecta i s’hi identifica basant-se en uns referents culturals, essencialment emocionals. Però no se sent del Camp perquè aquest no ha sabut identificar i comunicar aquests referents, de manera que es fa difícil implicar-se i comprometre’s amb una abstracció excessivament conceptual i difusa en qüestions pràctiques. Caldria fer una revisió completa i a fons del “model” del Camp per “repensar-lo”, redefinir-lo” i “reinventar-lo”, si calgués, i provocar una “acceleració” en el seu procés de “creixement natural”. Qui ho lidera? Qui s’hi apunta?