El tricorni és negre

L’endemà de Sant Jordi, un guàrdia civil de la caserna de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) va agafar el telèfon per entrar, en directe, a una emissora de ràdio de Madrid. Des d’allà va explicar a tota l’audiència que porta els seus fills a un dels instituts que van ser assaltats pel seu propi cos l’U d’Octubre i que, després d’això, els seus fills van ser moralment incomodats pels professors. La següent actuació de la Guàrdia Civil –és a dir, dels pares interessats– va ser prendre declaració a un grapat de docents assenyalats pels nens. Avui nou d’ells estan acusats de delictes d’odi per part de la Fiscalia. Però tot i així, el guàrdia civil va insistir per la ràdio a dir que “encara s’estan portant a terme algunes activitats amb menors que haurien d’estar tutelades”. I, atenció, aquest militar destacat a Catalunya no apuntava només cap a aquell institut, el dels seus fills, sinó cap a tots: “No ho tolerarem. És un sistema educatiu evidentment pervertit”. Després d’amenaçar tothom, va penjar i es va quedar tan ample.

Tot plegat ve de lluny, però aquests darrers temps la Guàrdia Civil està evidenciant, sense complexos, la seva funció de policia política amb àmplies zones de discrecionalitat i impunitat. I no només a Catalunya. Un turmell trencat en una baralla de bar a les festes d’Altsasu pot acabar amb condemnes de fins a 50 anys de presó contra diversos joves per l’única raó que els seus oponents eren guàrdies civils. La Guàrdia Civil és qui genera el relat, en tots els casos, i la resta de l’itinerari judicial ja no se sortirà d’aquests paràmetres. Un sistema que encara ha quedat més clar en la instrucció contra els presos polítics catalans.

De fet, l’arbitrarietat és de tal nivell que es mostra en els dos sentits, sense complexos. Per això el fet que un guàrdia civil i un militar formessin part de la tristament famosa Manada no els ha afegit responsabilitat sinó que, per contra, els ha garantit una presó militar de règim especial i la percepció ininterrompuda del 75 per cent del sou que els pertocaria si treballessin. La negra silueta del tricorni i la capa sempre és allà, perquè la veiem tots.