El dit d’Albert Rivera

Quan era petit, em van ensenyar a no assenyalar amb el dit. Es tracta d’un gest de mala educació; però avui dia la gent ja no només assenyala amb el dit pel carrer, sinó també a les xarxes socials, que s’han convertit en un terreny on es deixen anar les més baixes passions. La reflexió anterior ve a compte d’una piulada que el dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, va dedicar als mestres investigats per l’1 d’octubre. La piulada deia això: “Los maestros separatistas que señalaron públicamente a hijos de la Guardia Civil en Cataluña. La fiscalía les investiga por delitos de odio, pero el gobierno de España dice que no les abrirá expediente. Con cobardía nunca se vence al nacionalismo”. Precisament, fa alguns mesos, Albert Rivera (que no destaca precisament per la seva coherència) s’havia queixat de les suposades “amenazas, intimidaciones, señalamientos” que suportaven “muchos catalanes y nuestras familias por defender la democracia (sic!)”. En pocs dies, doncs, Rivera ha passat de suposada víctima a botxí i es dedica impunement a assenyalar persones innocents amb l’objectiu de contribuir (de bracet del diari El Mundo) al seu linxament públic. Es tracta d’una autèntica indecència, molt poc pròpia d’un polític que aspira a governar el seu país. El problema no és només aquest. Si llegim la resta de la piulada ens adonem que Rivera es queixa que no se’ls obri expedient; una petició feta des de la més absoluta ignorància i el desig incontenible de demostrar als ciutadans que és més dur que el PP (que ja és dir!). La frase final de la piulada no té pèrdua: “Con cobardía nunca se vence al nacionalismo.” A banda de la paranoia que significa no veure’s a si mateix com a nacionalista, Rivera juga la carta de la gallardia més casposa. El problema és precisament aquest: que tinguem polítics que en comptes de predicar el diàleg i la tolerància es dediquin a assenyalar impunement amb el dit. I aquest és el que ha de governar a Espanya. Que Déu (o qui sigui) ens agafi confessats!