opinió
Els dibuixos de la Fundació Palau
Lluny d'on s'acostumen a visitar les grans exposicions, a Caldes d'Estrac, en ple Maresme, es pot veure, fins al 17 de març, «La col·lecció d'un poeta», una mostra temporal d'una selecció dels dibuixos del seu fons
Inaugurada el mes de maig de l'any 2003, a Caldes d'Estrac, en ple Maresme, en edificis cedits per l'Ajuntament de la ciutat i per la Diputació de Barcelona, la Fundació Palau, creada i impulsada en memòria d'aquest important intel·lectual català, té la voluntat d'aplegar, conservar, gestionar, administrar, exhibir i difondre els fons artístics, que constitueixen la col·lecció aportada per Josep Palau i Fabre, així com tots els seus arxius i biblioteca. Tot i que la personalitat de Josep Palau i Fabre és la que dóna sentit a la fundació, la denominació Fundació Palau és l'apropiada. D'aquesta manera, també inclou el pare, Josep Palau i Oller, que és qui inicià la col·lecció.
La Fundació Palau exhibeix, de forma permanent, part dels fons dels Palau i organitza exposicions temporals. En el conjunt del fons, a part de la presència d'obres de multitud d'artistes de la contemporaneïtat, des dels més històrics fins als més contemporanis, destaca l'exposició monogràfica sobre Picasso, amb qui Palau i Fabre mantenia una gran amistat i que fou objecte d'estudi continuat al llarg de la seva vida. I és que Josep Palau i Fabre, a part de poeta, narrador i dramaturg era assagista. I dedicà molta part de les seves energies a investigar i descriure la personalitat de qui ell considerà que era el creador més important del segle XX. Fou també, fins a la seva mort, l'any 2008, un col·leccionista d'art. En ell, però, aquesta dedicació no era un apriorisme, sinó el resultat de la seva vocació literària. La seva fou, a més a més, una col·lecció de tesi, resultat de les idees sostingudes en la seva obra crítica artística i basada en els autors catalans. Pel fet que Picasso s'havia format a Barcelona, li atorgava aquest estatus.
Pel que fa a les exposicions temporals, fins al dia 17 de març, la Fundació Palau ofereix una mostra que possibilita una nova mirada a la col·lecció de dibuixos del seu fons. Amb l'escaient títol de La col·lecció d'un poeta, perquè aquest és el tipus de mirada que Josep Palau i Fabre efectua a les peces artístiques, l'exposició no es limita, però, a mostrar el llegat de Palau i Fabre, sinó que també poua en els inicis de la col·lecció, tasca iniciada pel pare, Josep Palau i Oller. De fet, la mostra que comentem és una excel·lent oportunitat per prendre consciència d'aquest fet: permet copsar la importància del pare i dels amics del pare.
Cent vint-i-dos dibuixos exposats dels dos-cents seixanta-un que es custodien a la fundació i que es relacionen d'acord amb la biografia del poeta parlant-nos de circumstàncies històriques i existencials, que expliquen, al mateix temps, preocupacions estètiques. Podem veure-hi dibuixos de Josep Palau i Oller, col·leccionista i pintor, que va acumular obra d'amics, col·laboradors i coetanis, en un llegat que s'inclou en un difuminat i extens període dominat pel Modernisme, el noucentisme i el postnoucentisme. També s'exposen dibuixos que provenen de la tasca col·leccionista de Josep Palau i Fabre, d'artistes moderns i contemporanis molt reconeguts. Així com els relacionats amb París, ciutat que congregà autors que Palau i Fabre tractà en la seva estada a la capital francesa, amb unes dedicatòries de Picasso, comentades per la seva filla Maya. Un altre apartat es dedica als poetes-artistes-preferits. L'apartat de col·laboradors i amics, que inclou una sèrie de professionals del sector que el varen sovintejar els darrers anys de la seva vida dóna pas al que exposa els dibuixos, absolutament inèdits, que Josep Palau i Fabre va realitzar en el llarg període que va de 1940 a 1960. Un esment especial cal fer d'un bloc d'enorme interès i cohesió, el format pels dibuixos dels artistes que van col·laborar amb Palau i Fabre en l'arriscada aventura de la revista Poesia, que es publicava en català i que actuà com a manifest dels gustos del mateix poeta. Són un representatiu recull de dibuixos que deixen entreveure el naixement i la consolidació d'un criteri artístic. Un conjunt auster i estricte, d'obra petita, no pas menor, en un consens entre el vell i el nou, entre l'abstracció i la figuració, que bé justifica una visita a aquest centre cultural que és la Fundació Palau a Caldes d'Estrac.
