Adoctrinament

Trobo tan greu l’atac que per terra, mar i aire aquests dies han iniciat contra l’escola catalana que, a banda de lamentar-me’n, manifestar-m’hi en contra i indignar-me, no puc evitar pensar que tot plegat també és fruit de l’estat de descomposició i ràbia en què ha entrat l’aparell de l’Estat i, és clar, el PP. A mi em sembla que a hores d’ara, si el PP ja ha entrat sense escrúpols a carregar-se l’escola catalana, si ja ha entrat en la mateixa cursa de Ciudadanos (que fins ara en tenia l’exclusiva) és perquè Rajoy ja no controla res. Si el Ministeri d’Educació investiga un centenar de casos d’adoctrinament (a mi em sembla que en diuen adoctrinament d’allò que per a mi és una obligació de l’escola, i és que parli de l’actualitat i ho faci amb sentit crític, que els nens són més intel·ligents del que es pensen i no es deixen pas adoctrinar); si investiguen una vuitantena de casos d’adoctrinament, deia, és que han entrat definitivament en descomposició. Temen les enquestes. Per això, de casos d’adoctrinament no pararan de trobar-ne (tot i que si jo fes servir els seus paràmetres els citaria algun cas d’adoctrinament a la inversa) i que, encetada la guerra amb l’escola, probablement en un futur proper la guerra per terra, mar i aire es traslladarà, si és que mai ha deixat de ser-hi, contra la Corpo, contra TV3 i Catalunya Ràdio. Perquè mitjans de comunicació i escola és allò que els ha incomodat sempre. Adoctrinen, segons ells. I si ara Cs i el PP han entrat definitivament en la cursa de veure qui la té més gran (la perspectiva electoral), no descartin res. I si el PP ja ha posat com sembla com a objectius prioritaris dels seus ministeris els mestres catalans –i aquesta és una decisió política– és que ja s’hi val tot. És, no ens enganyem, preocupant. Perquè lluny de ser un símptoma de fortalesa del govern Rajoy, jo només ho sé interpretar com una feblesa. No hi ha hagut mai interlocutor polític, a Madrid; però si n’hi havia ara s’està desfent. El PP, crec, mostra fortalesa justament perquè se sent feble internament. I això no és bo. Perquè permetre que es posi en dubte la professionalitat de l’escola i dels mitjans públics, lluny d’apaivagar el conflicte, serà (és) tirar-hi benzina.