Vuits i nous
ETA contra Catalunya
“Diu que ha trobat el camí i la llum en el procés català
L’assassinat de l’almirall i president del govern de Franco Luis Carrero Blanco va reforçar l’admiració de molts catalans per ETA perquè accelerava la fi del franquisme. M’hi haig d’incloure. L’any següent moria el dictador. “Al llit”, com lamenten alguns. On hauria de morir la gent, sinó al llit? Deuen voler dir “governant”. No al llit de la presó que es mereixia sinó al de la jefatura de l’Estat. Carlos Arias Navarro es va encarregar del paper reservat a Carrero. Hi havia alguna diferència entre l’un i l’altre? El rei se’n va cansar i el va substituir per Adolfo Suárez. És probable que hagués fet igual amb Carrero. Potser hauria trobat més resistència dels militars, però la resistència va aflorar igualment amb el cop d’estat de Tejero, Milans del Bosch i tota la tropa.
He dit que em compto entre els que van celebrar que ETA hagués arrencat el botón de ancla en color més lluent de la dictadura. Haig de córrer a dir que sempre em vaig pensar que ETA usava la lluita armada estrictament contra el franquisme armat. L’any 1980 col·laborava en una revista local. Com que ETA reincidia vaig escriure un article posicionant-m’hi en contra. El cap de redacció, que llavors era comunista i que molts anys més tard contribuïria a fundar Ciutadans (no ens hauríem de morir mai, ni al llit ni enlloc), em va preguntar: “N’estàs segur, que vols que surti això?” N’estava segur. “Ets valent”. Ho va expressar sense admiració i com volent dir “per tu faràs”. Durant anys vaig treballar en una empresa on s’hi bellugava molta gent. En un despatx hi havia una televisió sempre engegada. Quan transmetia un atemptat d’ETA –n’hi havia un o dos cada setmana— tothom s’hi reunia al davant. Contemplaven la notícia sense dir res, sense cap expressió facial. Pensava: quants n’hi ha que ho victoregen? I llavors ja s’havia produït la matança d’Hipercor a Barcelona... Mesos abans d’aquesta acció Herri Batasuna havia obtingut a Catalunya més de quaranta mil vots.
Hauríem de fer la llista de les vegades que ETA va interferir en la política catalana actuant, aquí, al seu país o on fos, en els moments més inoportuns per als nostres interessos, basats en la negociació i la pau. Ara ha anunciat que plegava amb un comunicat que, com ha observat algú, sembla la dissolució d’una companyia de dansa. El govern espanyol i la lleial oposició han dit que malgrat tot no hi haurà ni perdó ni oblit ni magnanimitat ni acostament de presos ni res. És un missatge adreçat també, o exclusivament, als independentistes catalans empresonats i exiliats o susceptibles de ser empresonats o d’exiliar-se. En el comunicat, ETA diu que ha vist el camí i la llum en el procés independentista català. Volen fer el favor d’oblidar-nos i deixar-nos d’una vegada en pau?
