Incògnites immediates

Una incògnita és allò que no sabem. I ara mateix, els catalans sobiranistes no sabem gaire res del futur immediat del nostre país, tret del setge i la repressió a què ens sotmeten els poders de l’Estat espanyol. Estem submergits en un mar de discussió en què ja ens comença a faltar l’oxigen. Bé, més que mar n’hauríem de dir piscina, per la limitació dels espais i la manca de perspectiva. Perquè la qüestió de fons, el mar, no és si Carles Puigdemont ha de tenir el dret a conservar intactes les seves prerrogatives polítiques, que el té; ni si la seva tàctica és egocèntrica i egòlatra, que no ho és; ni si dotar-nos d’un govern efectiu significa ajupir el cap i humiliar-nos acceptant el xantatge de Madrid, que tampoc no és això. La qüestió que reclama resposta és “i després, què?”

Què passarà l’endemà d’investir un president, sigui Carles Puigdemont o un altre candidat? No són, potser, camins de diferent recorregut que van a parar a la mateixa cruïlla, on els obstacles són anunciats i coneguts? És que recuperar el que es pugui de les nostres institucions no és el primer pas per recuperar-les del tot i tornar-les a projectar cap on la majoria decideixi? És substituïble la gestió política de les nostres institucions per un discurs d’idealisme republicà o són complementaris? Mireu si n’hi ha, de feina a fer. Mireu si n’hi ha, de necessitat d’unir forces en comptes d’encastellar-se en posicions endurides per les mateixes malfiances que ens van fer arribar coixos a l’1-O.