Europa, per als catalans

Descriure Europa és tant o més complicat que descriure Catalunya; molts ho han intentat i només entre tots s’hi aproximen. El Parlament va gosar divendres aprovar una resolució per adherir-se als principis i els valors europeus. Quan es va intentar una Constitució Europea això mateix va acabar com el rosari de l’aurora, però els catalans hem aprovat un text sobre els valors que compartim en un continent que, recordem-ho, arriba fins al Caucas i el Bòsfor. I com que Europa s’escriu de moltes maneres, també amb noms i cognoms, com a curiositat, em vaig entretenir a apuntar els noms propis que els diputats van escollir per als seus discursos en relació amb la construcció d’aquests valors, tant de catalans amb participació en l’europeïtat com d’europeus en general. Per JxCat, impulsor de la iniciativa, no és possible entendre Europa sense Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí, Ramon Llull, Ausiàs March, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Jaume Cabré, d’una banda, i de Carlemany, Erasme de Rotterdam, William Shakespeare, Johann Wolfgang von Goethe, Lleó Tolstoi, Thomas Mann i i Václav Havel, de l’altra, segons consta en el preàmbul de la proposta. Qui la va defensar al faristol, Francesc de Dalmases, hi va afegir Hannah Arendt, Simone Weil, Robert Schuman, Jean Monnet i Saskia Sassen. Els comuns només hi van trobar a faltar dones: Frederica Montseny, Montserrat Roig, Marina Ginestà, Dolors Aleu, Francesca Bonnemaison, Rosa Sensat, Elisabeth Eidenbenz, Marie Sklodowska Curie, Simone de Beauvoir, Camille Claudel, Anna Frank i Rosa Luxemburg. Els socialistes van escombrar cap a casa amb tot d’homes: Alexandre Cirici, Josep Borrell, Josep Verde Aldea, Lluís Maria de Puig, Xavier Rubert de Ventós, Pasqual Maragall i José Montilla –tots aquests, “si parléssim del reconeixement del català a Europa”–, a més de Miguel de Cervantes. Ciutadans, després de llistar catalans que han fet una “aportació en la conformació de l’Espanya moderna”, encara que no vingués a tomb, hi hauria afegit Carles Riba, Joan Maragall, Joan Vinyoli, Josep Pla, Gaziel, Juan Marsé i Eduardo Mendoza. El PP hi va sumar Alcide de Gasperi, Konrad Adenauer i Paul-Henri Spaak. La CUP i ERC no en van citar cap. Jo n’hi afegiré un, encara que no fos europeu: Aylan Kurdi. Demà és el dia d’Europa. Felicitats, suposo.