De set en set
Res de nou
Quan Kofi Annan, ex-secretari general de l’ONU i premi Nobel de la pau, va enviar un tuit al Sr. Rajoy dient que la fi d’ETA havia demostrat l’eficàcia del diàleg com a eina per resoldre conflictes i que per tant mereixia ser celebrada arreu del món, el tuit va ser suprimit a l’acte. És més: els cinc membres de l’International Contact Group que van negociar aquesta fi d’ETA han expressat el seu astorament per la manca de cooperació de Madrid en el procés, atès que durant els processos de pau a Timor Leste, Sud-àfrica i Irlanda del Nord, els estats respectius sí que havien col·laborat amb l’ICG. Al contrari, l’Estat espanyol ha dit que les seves forces de seguretat continuaran buscant els exetarres encara en llibertat. És a dir, el govern es comportarà com si ETA encara existís. Potser que ho fa, això, perquè sense ETA, el conflicte a Euskadi – ben real– es podria resoldre pacíficament, potser a través d’un referèndum pactat? Que és exactament com es podria resoldre el conflicte a Catalunya –també ben real– si Madrid no tractés els representants catalans com una colla de criminals perillosos? Perquè si, com afirma la Moncloa, l’únic conflicte a Euskadi és amb les romanalles d’ETA i prou, i l’únic conflicte a Catalunya és amb una petita banda de polítics i algun líder cívic i prou, això significa que no poden haver-hi conflictes més extensos i per tant reals ni en un lloc ni en l’altre. Per tant, ens assegura la Moncloa, no cal que es resolgui res. Així de ximple.