Keep calm
Carme Forcadell
Volen castigar un símbol, la cara més visible de les mobilitzacions més importants a Europa
El Tribunal Suprem espanyol –el polititzat Tribunal Suprem espanyol– engarjola aquelles persones que acudeixen a les citacions judicials. El missatge, com deia un dels advocats defensors dels consellers empresonats, és prou clar: “Si vens i no fuges aniràs a la presó per risc de fugida.” Demencial. Aquest mateix tribunal, que té en el seu interior jutges capaços de rebatre els arguments d’una investigada amb l’amenaça ben explícita de “si vol, la processo per rebel·lió”, ha comès un dels atemptats més flagrants contra el debat de les idees i la mateixa inviolabilitat parlamentària amb el processament de tota la mesa del Parlament català i l’empresonament de la seva presidenta, Carme Forcadell. Des de llavors, des de fa prop de dos mesos, la Carme mata les hores dins d’una cel·la petita de la fastigosa presó d’Alcalá-Meco. Una cel·la de només 8 m², amb una cadira, un banc de ciment, una llitera de ferro, una dutxa i un vàter sense tapa. Setze hores al dia tancada en aquest forat en companyia d’una altra dona coratjosa: la consellera Dolors Bassa.
Amb Forcadell, la justícia espanyola ha volgut castigar un símbol. Més enllà del seu pas per la presidència del Parlament, Forcadell és la cara més visible de les mobilitzacions més importants que han tingut lloc a Europa. La dona que l’any 2012 va agafar les regnes de l’ANC i es va convertir en una figura imprescindible de tot allò que havia de venir. Si qualsevol de nosaltres tanca els ulls, no és difícil recordar la Carme dirigint-se a la gernació aquell 2012. O a la Via Catalana del 2013 o la V del 2014, quan l’independentisme va mostrar una capacitat de convocatòria invencible. Avui, ella i la Dolors –com la resta dels nostres presos polítics– són ostatges d’un estat amb un alarmant dèficit democràtic. Dins dels murs de la presó, ni la Carme ni la Dolors poden veure ni l’Ebre ni el Montgrí que tant estimen. Però sí que poden sentir l’escalf dels centenars de milers de persones que mai oblidarem ni el que elles han fet ni el que ells els han fet. Escriviu-los. Cada mot és una alenada de llibertat.
