Keep calm
Torra, president 130è bis
És ell qui haurà de tornar a fer l’inventari dels danys i assenyalar uns culpables que caldrà recordar
A Quim Torra li agrada anomenar Zona Zero les ruïnes del Born. Les considera l’encreuament entre un espai i un temps que va generar, de sobte, un esfondrament tràgic capaç de torçar la línia de la història. Així ho explicava a tothom que s’hi acostava i així han quedat exposades, per a sempre, les pedres que testimonien la caiguda del 1714 al centre cultural d’El Born que ell va fundar i dirigir. Aquells carrers enderrocats i la desgràcia dels que hi vivien no mereixien ni la repressió ni, menys encara, la condemna extra de l’anonimat. I això és el Born. Però, naturalment, la voluntat de Quim Torra no anava dirigida cap al passat, sinó cap al futur. I, en aquest sentit, la Zona Zero del 1714 ha significat un enorme impuls de legitimació simbòlica que ha adquirit, fins i tot, una profunda dimensió popular, com es demostra cada minut 17.14” al Camp Nou.
Ara Quim Torra arriba a la presidència de la Generalitat en un altre moment zero. Amb l’arquitectura institucional de la Generalitat arrasada per un Estat que ni dialoga ni reconeix límits, una societat humiliada a cops de porra i un daltabaix humanitari en forma de presos i exiliats. I és ell qui haurà de tornar a fer l’inventari dels danys i assenyalar uns culpables que caldrà recordar a l’hora de marcar el punt de partida cap a un nou redreçament d’aquest país dissortat. Al capdavall, la repressió de Felip V té les mateixes causes i busca els mateixos efectes que la de Felip VI.
El fet és que el 131è president de la Generalitat és el 130è bis. Torra, nascut el dia abans que Carles Puigdemont, haurà de gestionar el dia després de la seva presidència, en contacte i coordinació amb un exili que està cridat a exercir un paper determinant en els pròxims anys. Des de Madrid l’acusaran de titella i intentaran atraure’l amb quincalla cap a la rendició autonòmica que reclamen els unionistes. Tot plegat, misèries polítiques que no posaran preu a qui potser és l’home que més ha passejat entre les ruïnes del que Catalunya havia estat i el disseny del que vol tornar a ser.
