Quim Torra, el murielista

Quim Torra és murielista, i això diu moltes coses. Com la majoria dels qui vam trobar-nos al costat de Muriel Casals a Òmnium Cultural, l’home que amb tota probabilitat demà serà proclamat 131è president de la Generalitat va absorbir de la Muriel lliçons de vida, de política i de militància civil: estimar genuïnament la gent, escoltar molt abans de prendre decisions, entendre que els partits són una eina i no una finalitat, la lleialtat i l’estima a les institucions, la cultura com a punt de trobada i actuar sempre amb contundència en el fons i amb suavitat en les formes. 

Quim Torra és tot això en essència, i això és el que fa que estigui convençuda que serà un bon president. Defugirà els egocentrismes, tindrà sempre present quin és el seu paper i no perdrà de vista que estem en una etapa de transició; no crec que ningú pensi que aquesta legislatura durarà quatre anys. El repte, doncs, és majúscul: liderar el mentrestant, dirigir un govern que sigui efectiu –perquè la vida continua–, mantenint-se alhora lleial al Consell de la República a l’exili i intentar refer aquells ponts de diàleg dinamitats de fa tant temps.

Els qui han criticat Quim Torra argumentant que no és la persona idònia per teixir ponts, és que no el coneixen. O bé és que estan en contra d’ell per la mateixa raó per la qual es van oposar al candidat Puigdemont, al candidat Sànchez i al candidat Turull. Parafrasejant Joan Fuster, quan deia: “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català; és la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”, ara descobrim gent a qui no agrada cap dels candidats a presidir la Generalitat perquè en realitat no els agrada que la Generalitat tingui un president que no sigui escollit per Madrid, perquè no volen que s’acabi el 155 i perquè no han acceptat el resultat de les eleccions del 21 de desembre. E pur si muove.