la crònica
El model turístic
El turisme apunta alt, en qualitat i en quantitat, i això injecta capital al comerç i proporciona una marca de ciutat. El turisme ha evolucionat positivament en les darreres dècades. Al sol i platja, centrat en les èpoques d’estiu, es contraposa ara un model estable que promociona també els valors culturals. Hi ha ciutats de marcat accent cultural que basen la seva oferta turística en l’atractiu de l’arquitectura i els museus, cas de la gran capital. D’altres en què l’accent el posen en el paisatge i l’atractiu natural, com serien els municipis de muntanya. D’altres, el passat forma part de la marca i aquests llegats històrics són el seu principal reclam, com serien Girona i Tarragona. L’oferta culinària i els productes del camp són marques més d’interior que combinen els tres elements, gastronomia, natura i cultura. La ciutat de Girona ha vist l’evolució del turisme en intensitat i en qualitat. Un indicador d’això és l’augment constant de l’oferta hotelera i dels apartaments turístics. Girona ha vist l’estabilització d’aquesta demanda i, consegüentment, l’increment de l’oferta en restauració de qualitat i una bona oferta cultural en teatre, música i museus. Però, al davant de tot hi ha la riquesa monumental única al món. Però això suposa l’acceptació d’uns costos que fins fa poc no provocaven cap inconvenient als gironins.
Però els models turístics vigents, i en dinàmica constant, han tocat sostre. A Girona, és més que evident. Sols cal caminar per la ciutat i preguntar als veïns. Els esdeveniments, els actes culturals, la setmana de les flors, les festes de Sant Narcís, la gastronomia i l’esport han canviat el mapa turístic de la ciutat. Cal repensar aquest model i pensar en tots els agents: visitants, gironins, restauradors, gestors culturals i esportius.
La ciutat ha editat un catàleg de bones pràctiques per als guies d’aquells grups que col·lapsen determinades zones de la ciutat, Barri Vell i centre principalment, en una gran part del dia. S’omplen bars, restaurants, places i jardins, els carrers estrets es converteixen en murs humans d’impossible circulació. L’obligat compliment de les bones pràctiques sempre topa amb la dificultat de fer-les complir.
Qui fa aquesta feina de control? Els veïns del Barri Vell, per posar un exemple, tenen dificultats per sortir de casa o per anar als llocs de costum per comprar o per treballar. Els altaveus dels guies alteren l’equilibri sonor, estressen i contaminen l’ambient. Les voreres s’omplen de taules i cadires. L’espai públic, el dels vianants, deixa de ser-ho per convertir-se en privat a benefici dels bars i cafeteries. Hem constatat la reducció de l’ús impropi de les bicicletes però ha augmentat l’apropiació autoritzada de l’espai públic per als vianants. Determinades balustrades que donen al riu han estat ocupades per taules i cadires, de manera que la contemplació del riu s’ha fet impossible. És aquest model turístic el que volem? Rotundament no.
No solament cal parlar amb els veïns del Barri Vell sinó també amb els de les altres zones turístiques de la ciutat, de l’Eixample, del Mercadal i de la Devesa, i amb tots ells s’ha de consensuar el tractament que donem al turisme amb totes les seves derivades que siguin compatibles amb el dia a dia dels ciutadans: terrasses i ocupació de les voreres, circulació dels vehicles, aparcaments, retolació dels punts d’interès, horaris d’accés, vies d’entrada i de sortida a peu, o limitacions de persones si cal. Girona hauria de fer de model regulant amb equilibri i racionalitat sense renunciar a la qualitat de la marca “Girona més”.
Fem de la ciutat un espai amable per als que hi viuen i atractiva per als que ens visiten. Volem una ciutat neta, polida, cívica, relaxada, sostenible i amb serveis suficients. Per això cal fer de nou un pla de ciutat que prevegi tots aquests elements amb la participació més àmplia possible. Els pedaços i en calent mai són la millor opció.