Els ajuntaments: els pals de paller del país

Tenim dos presidents i aviat govern. És una petita victòria després de vuit mesos de desassossec i neguit, ja que continua havent-hi persones a la presó i a l’exili, una anomalia que dura massa. Però la vida segueix i d’aquí a un any estarem en plena campanya electoral per les municipals, i esperem que puguem celebrar amb més joia que l’actual els quaranta anys d’ajuntaments democràtics que han estat l’eix vertebrador del país. Només cal recordar que la revolta per la República es va desencadenar amb la consulta d’Arenys de Munt del 2009, abans de la trituradora sentència del Constitucional contra l’Estatut. Els ajuntaments han estat la base, la soca, el pal de paller de l’evolució sociocultural, del debat polític i de la revitalització urbana. Hi ha un munt de pobles i ciutats que han canviat com un mitjó, i no només pels molts equipaments que s’han construït, sinó també perquè diferents accions han aconseguit posar pobles en el mapa, com és el cas del meu, Llagostera, que, a banda d’anar construint biblioteca, centre de salut, piscina, pavelló, polivalent, institut, etcètera, va veure com la polèmica de la línia de molt alta tensió el situava a primera línia del debat, i s’hi ha mantingut per fets més circumstancials com l’ascens meteòric de la UE Llagostera fins a la 2A, o la Fira del Bolet, que cada any porta milers de persones al poble. Ara, la profunda reforma del nucli antic gràcies a subvencions de quan encara existíem per a Madrid i al Pla de Barris, ha donat color, harmonia i visibilitat a carrers i places del barri vell. Aquesta transformació la trobarem, ben segur, arreu, com a la ciutat on visc, que ha esdevingut uns de les destinacions més visitades (fins a l’excés els dies de l’exposició de flors) gràcies a l’atractiu de la Girona vella que es va saber transformar amb sentit comú i amb decisions molt encertades com ara traslladar-hi la universitat i reivindicar el passat jueu. Han sorgit grans alcaldes i regidors de diferents partits, tot i que quan millor han estat representats els pobles és amb les candidatures unitàries de signe progressista. Quan molts dels alcaldes democràtics del 1979 encara són vius, és el moment de fer-los un merescut homenatge perquè, amb una sabata i una espardenya, van saber aixecar el país des del pal de paller del municipi i la proximitat.