Per què Torra no és xenòfob

Editar Salvador Sostres té els seus riscos. Principalment, el risc que la prosa et quedi empeltada d’una sobreadjectivació com estil, de la provocació per la provocació com a mètode, i de la burla del dèbil i d’aquell que no es pot defensar com a gran proesa. Quim Torra va editar molts i molt interessants llibres mentre va cometre la temeritat de fer d’editor de A Contra Vent, però també va editar Salvador Sostres (aquest individu en constant expansió cap al desconegut). Amb això, no ha d’estranyar que algunes de les incursions de Torra en el món de l’articulisme periodístic no hagin estat afortunades, ni en l’estil ni en el contingut. És evident que es pot dir el mateix que es diu als articles de Torra sobre la relació entre Catalunya i Espanya sense ofendre i, a més a més, tenint la raó.

Fins aquí la crítica, a partir d’ara la reflexió. Es pot titllar de xenòfob el flamant president de la Generalitat? La resposta és un NO majúscul. A un polític se l’ha de jutjar pels seus actes polítics i, en aquest sentit, un president xenòfob seria aquell que es presenta a les eleccions amb un programa que destil·la odi als estrangers i amb un propòsit clar de discriminar un col·lectiu de la societat. El programa electoral de Junts per Catalunya no només no parla de discriminar els castellanoparlants sinó que aposta per actuar “garantint els seus drets lingüístics”. En l’àmbit de migracions, proposa unes polítiques “que permetin fer realitat el salt de la coexistència a la convivència com a instrument de consolidació”.

Insultar el president Quim Torra per quatre piulades fora de lloc és impropi, o en tot cas propi d’aquells que s’empassen amb devoció els vòmits articulats de Salvador Sostres.