Opinió

Tribuna

Governar

“Aquest nou govern ha de visualitzar que mena una política inclusiva, que no fa distincions entre els ciutadans per raó de les seves conviccions

Fins ara teníem un president legítim, desposseït del càrrec per la intervenció espanyola, i ara en tenim també un de legal, elegit pel Parlament. Tots dos s’han compromès a ser lleials al que el poble de Catalunya votà l’1 d’octubre, malgrat les porres, i el 27 de desembre, a despit de totes les restriccions repressives. No tenen un panorama gens fàcil de gestionar i cal reconèixer el coratge i la convicció del nou president, així com dels membres del seu govern, acceptant el càrrec. Tots corren el risc de ser les noves víctimes de les arbitrarietats i les interpretacions més tendencioses de la justícia i l’administració espanyoles, mantenint com cal la seva lleialtat al mandat democràtic i popular.

Amb els seus predecessors a la presó, a l’exili o sotmesos a procediments judicials, la remuntada nacional haurà de fer-se en un context del tot hostil, segurament amb les finances encara intervingudes i, en tot moment, amb una mirada microscòpica sotjant-ne els moviments. Enmig de l’adversitat, però, és quan amb més intel·ligència, racionalitat i sentit d’estat cal que el nou govern faci front a l’etapa que ara comencem. Sense bandejar l’èpica de la resistència pacífica ni aigualir la il·lusió del futur col·lectiu a què aspirem, ans ben al contrari, caldrà, també, i sobretot, governar. El nou president estarà al capdavant d’una institució amb 659 anys d’història i, alhora, serà el president d’un govern. I el primer que hom espera d’un govern és que governi. En aquest cas, però, no es tractarà només de governar la quotidianitat, en condicions de normalitat democràtica, com qualsevol altre govern europeu, sinó de fer-ho en circumstàncies polítiques del tot anòmales, amb gent a la presó i a l’exili. El nou govern haurà de fer front a més de mig any de desgovern, amb els titulars dels departaments destituïts de les seves funcions i tot de prioritats aturades, projectes fets malbé i sectors socials desatesos per l’aplicació nefasta del 155. Caldrà, doncs, recuperar el temps i les oportunitats perdudes i governar bé i per a tothom.

Un govern nacional té el deure d’actuar a benefici de tots els nacionals, al marge de la ideologia, sobretot dels sectors socials que, els darrers anys, són les víctimes més clamoroses de la crisi econòmica. Hi ha gent de totes les edats a qui es fa difícil, per no dir impossible, subsistir en condicions de dignitat. Catalans que cobren pensions de misèria, que no poden garantir-se un sostre, ni l’aigua, ni la llum, ni el gas, ni el nombre d’àpats necessaris cada dia, que haurien de beneficiar-se de la llei de la dependència, que tenen una mobilitat reduïda que els impedeix una vida plena o que per la seva condició femenina pateixen discriminació salarial. En tot allò que depengui de la Generalitat, ha de quedar clar que la política més nacional és sempre la política més social. Perquè el país són les persones i no hi haurà benestar i llibertat per al país si no en tenen els ciutadans que hi habiten. Més que els anteriors, aquest nou govern ha de visualitzar que mena una política inclusiva, que no fa distincions entre els ciutadans per raó de les seves conviccions, sinó que té en compte, abans que tota altra consideració, les desigualtats existents en tots els àmbits i que en vol millorar les condicions de vida cap a nivells de més qualitat material, cultural i democràtica. I de la mateixa manera que ni l’ANC ni Òmnium ni els CDR poden fer de govern, la Generalitat hauria de procurar de delimitar, perfectament, els camps d’actuació i les funcions precises, per no acabar fent, al seu torn, allò que correspon als moviments socials, dues coses que, potser, sí que han succeït anteriorment. El govern, doncs, a governar, i els moviments socials, amb tantes complicitats institucionals, però també intel·ligents, com calguin, a mobilitzar, pressionar i resistir tant pacíficament com activa.

Començant pels pressupostos, algunes mesures requeriran una geometria variable, pel que fa a poder actuar sobre la base d’una majoria parlamentària ben àmplia. Perquè una cosa és la independència i l’autodeterminació, cert. Però una altra de ben diferent són les necessitats materials reals de la gent que viu a Catalunya, siguin independentistes o no en siguin, i aquí no s’hi valen excuses per no fer costat a mesures socials clarament positives. Cap força que es reclami progressista no pot estar en contra de les polítiques contra les desigualtats que promogui el govern, per més independentista que sigui. I, amb tant de simbolisme legitimista com es vulgui, el nou president ha de presidir, amb perfil propi, sense aparèixer com un element subsidiari en tot. És, tot plegat, el millor servei que podran fer al país. Sort i coratge!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia