El dit

L'expresident del govern espanyol José María Aznar va contestar amb el gest que desitja a qui va dirigit que sigui sodomitzat –braç estès però no del tot i puny tancat mentre el dit del mig assenyala a les altures– a uns manifestants que el tractaven d'«assassí» i «llepaculs» de Bush, i la immensa majoria dels anti-PP s'han escandalitzat i han repetit l'argument que una persona que ha exercit un càrrec tan important no pot fer grolleries i obscenitats. La frase més ximple d'aquest sector la va fer la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va criticar Aznar assegurant que el seu gest va «contravenir les normes bàsiques de respecte a les legítimes diferències que existeixen en una democràcia plural».

Estic d'acord que algú pot tractar de llepaculs un polític –jo mateix vaig fer servir aquesta paraula per definir l'actitud del govern de Rodríguez Zapatero davant l'elit financera de Londres– fent ús del seu dret a la legítima diferència d'opinió, però pel mateix principi s'ha de reconèixer a Aznar el dret a engegar a prendre pel cul els seus contrincants. El que no es pot fer és dir que l'insult de paraula forma part del debat democràtic però que el gestual és intolerable. Potser perquè fan aquesta fina distinció, molts dels que critiquen Aznar van aplaudir el diputat de la Xunta Aragonesista quan, tip que els populars se'n fotessin, els va engegar literalment a la merda des de la tribuna d'oradors del Congrés. Bizantinisme que no entenc, si més no perquè quan l'any 2004 el Rei va replicar amb el gest de la polèmica als independentistes que li deien el nom del porc en una visita al País Basc no va sortir a recriminar-li l'actitud per a ells antidemocràtica la progressia que ara es dedica a impartit lliçons d'urbanitat.