La trampa ciutadana

Fins ara, Ciudadanos només ha aconseguit despertar repulsió i menyspreu en els seus adversaris polítics i ben poca autocrítica. Però el discurs que va pronunciar diumenge Albert Rivera, durant la presentació de la plataforma España Ciudadana, s’hauria de considerar el darrer avís a la resta de forces polítiques per agafar el tren de la política espanyola. Perquè si continuen encastellades en la seva arrogància, la marea taronja les esbandirà sense contemplacions. Que la crida nacionalista de Rivera i companyia –i altres tics que els delaten– recordin obsessions joseantonianes és una anècdota. Ben pocs –o cap– dels seus potencials electors saben res d’aquell ideari i no els votaran o deixaran de votar per aquestes similituds sinó per l’atractiu que representa la política antipolítica. Als que estan tip de poltrones institucionals, portes giratòries i corrupció, Rivera els diu que no veu gent d’esquerra o de dreta, empresaris o treballadors, sinó espanyols: suposadament, ningú no queda exclòs de la seva proposta política per condició social ni per ideologia, llevat els que volem trencar Espanya, que ja està sobreentès que som l’ase dels cops.

Però aquesta amplitud és una trampa: qui no veu diferència entre dreta i esquerra es limita a posar la gestió pública en mans privades i qui no diferencia entre empresaris i treballadors converteix aquests en material fungible. I després ve aquell dia en què els avui encegats entusiastes es transformen en damnificats i es posen les mans al cap lamentant-se de l’excés d’optimisme que els ha dut al precipici.