Qüestió de noms

L’Assemblea Nacional de França ha decidit prohibir el vocabulari carni per descriure aliments vegetarians. Per tant, quan la norma corresponent s’apliqui, no es podran denominar hamburgueses les “hamburgueses veganes”, a base de derivats de soja o altres ingredients, per exemple, ni “bistecs” els productes que no siguin de carn, i les imitacions vegetals d’embotits no es podran designar amb termes carnis. L’impulsor de la proposta, Jean Baptiste Moreau, membre del partit del president Macron, és ramader i sap de què parla. Per la normativa de la Unió Europea, el mateix ja passa amb les mal anomenades “llets vegetals”, com la de soja, o amb derivats com els “formatges o mantegues de soja, tofu o cacauet”. Ja m’hi vaig referir a l’article Llets vegetals a El Punt Avui el juny del 2015. Són productes que s’assemblen, però la composició no és la mateixa i cobreixen necessitats nutricionals força diferents.

Cal designar les coses pel seu veritable nom. La carn és la part comestible dels músculs de molts animals, una hamburguesa és una porció de carn picada, i la llet és el fluid obtingut en munyir les femelles de mamífers domèstics. Aplicar aquests noms a altres aliments no deixa de ser una “apropiació indeguda” de termes, aprofitant el valor que es dona als productes coneguts per prestigiar els nous, i això pot induir a error als consumidors.

Cada aliment ha de tenir un nom correcte i prou descriptiu, i un paper adient en el mercat i en la nostra alimentació, i no sempre és fàcil. Una cadena de supermercats a Suïssa ofereix “hamburgueses” i “mandonguilles” elaborades amb cucs de la farina (larves d’un escarabat). L’origen és animal; el valor nutritiu dels insectes, interessant, però, en rigor, no és un producte carni. Una altra qüestió és la carn obtinguda per cultius cel·lulars en bioreactors i no en el múscul dels animals de criança. Els seus defensors la designen com a “carn neta” (requereix menys aigua i terreny que les carns del bestiar, i genera menys gasos d’efecte hivernacle), però també es pot designar com a “carn cultivada, in vitro o de laboratori”, i això a molts ja no els sonarà tan bé.

No és un tema d’aliments millors o pitjors, sinó diferents. Davant d’aquesta qüestió és inevitable recordar, com feia Conrad Rovira en el seu article El significat de les paraules al Diari de Vilanova, l’octubre del 2008, el passatge de A l’altra banda de l’espill, de Lewis Carroll, on Alícia manté una conversa amb el personatge Humpty-Dumpty. Aquest argumenta que “una paraula, quan la faig servir, significa exactament allò que jo vull que signifiqui, ni més ni menys”. Alícia, estranyada, pregunta: I què passa quan dues persones volen donar un significat diferent a la mateixa paraula? Humpty-Dumpty respon: “Molt senzill, només cal saber quina de les dues mana més”. Ja veurem qui acaba manant. Però de moment caldria, per exemple, revisar l’expressió en castellà “blanco y en botella... leche”, com equivalent a un fet molt clar.