Prohibicions a l’espai públic

Gairebé cada dia, durant molts mesos, potser anys, hi passava just per davant. Estava suspesa en l’aire, flanquejada per dos grans fanals, en un dels principals carrers del meu barri. Impossible no desviar la vista quan es passava pel costat. Una enorme pancarta penjada pels veïns va estar molt de temps reclamant un ascensor a la via pública en una zona on l’orografia no convida precisament a passejar-hi. Desconec quin pes va tenir la pancarta en la motivació de l’Ajuntament de Badalona per instal·lar aquest ascensor, ara en el tram final de les obres. Però segur que qualsevol protesta veïnal expressada a l’espai públic hi ha jugat a favor. Ara, el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, ha demanat als alcaldes del país que garanteixin la neutralitat als espais públics dels seus municipis, situant en un mateix sac aquells que planten elements reivindicatius amb aquells altres que els arrenquen i que violenten l’escenari. En lloc de garantir la llibertat d’expressió i el dret a la manifestació, i de perseguir qui coarta aquests drets, Millo opta per la via fàcil: situa agressors i agredits en un mateix plànol i traspassa la responsabilitat als batlles. El problema ja no és només fer creure que un símbol pot malmetre la convivència. El problema de fons és que es comença prohibint una creu groga, o un llaç groc, o una samarreta groga i, si ara es cedeix, s’acaba desautoritzant una pancarta al carrer que reclama un ascensor perquè molesta el govern de torn. I si no, el temps ho dirà...