Encara hi ha energúmens

Diumenge passat hi va haver assemblea de l'Obreria de Santa Cristina, que és el patronat que vetlla per la conservació i l'embelliment del paratge del mateix nom on hi ha el santuari de la verge italiana de Bolsena, l'ermita de les ermites catalanes, en feliç frase de l'escriptor Josep Pla. Els obrers –nom que reben els dirigents– van exposar tots els esforços de l'entitat –humans i crematístics– per seguir mantenint aquest lloc privilegiat com a un dels racons més emblemàtics de la nostra costa. I van donar comptes, llegir la memòria i presentar projectes. Davant de les explicacions, tots els assistents compartíem el seu goig, fins que va arribar l'hora dels greuges i decepcions. Encara que sembli estrany en el segle XXI, la finca no se salva dels energúmens. Ni del que ha flairat el tap més del compte i decideix anar amb una colla de col·legues a matar l'estona a Santa Cristina, sense adonar-se que, a la nit, l'accés a la finca està tancat amb un barri i se l'emporta per davant amb el cotxe, i queda filmat per les càmeres. Ni del que, en exaltació d'una catalanitat mal entesa, embruta amb esprai les majòliques que, en un graciós monument alçat l'any 1993, recorden que just en aquell lloc, Joaquim Sorolla va pintar l'any 1915 el paisatge de fons per al magnífic llenç de gran format (4,80 x 3,5 m) que simbolitza i evoca Catalunya a la biblioteca de la Hispanic Society de Nova York. Les majòliques reprodueixen les paraules d'entusiasme que el pintor va escriure a la seva dona des de Lloret: «Santa Cristina es una maravilla. Grandes pinos sobre el monte, con escollos claros de color, sobre una mar maravillosa, de azul y verde. Algo griego y estupendo.» L'explicació de la base del monument és en català, però les paraules de la postal es van deixar en castellà, textuals, com ell les escrigué a la família de Madrid. L'energumen de torn, però, vol que siguem més papistes que el Papa…