Efecte Humpty Dumpty

Tal com va sentenciar la jutgessa: en aquest vídeo (https://youtu.be/vaSTxYGO3Lk) es veu molt clar que l’alcalde de Callús, en comptes de mantenir una actitud de resistència passiva davant del col·legi electoral en el referèndum de l’1-0, es desmaia intencionadament per obstaculitzar el pas de l’amable Guardia Civil. A Tamara Carrasco, membre d’un CDR, la van acusar de terrorisme després de requisar-li un arsenal molt perillós: un xiulet groc i una butlleta de l’1-O. Pedro Sánchez, PSOE-PSC, estudia una modificació del Código Penal per poder aplicar el delicte de rebel·lió contra l’independentisme. Experts en Dret Penal apunten que Zoido inventa un concepte de delicte d’odi diferent del que hi ha en el Código Penal vigent. La transmutació del llenguatge i la veritat ha permès que la violència policial de l’1-O fos revertida com a violència de la gent que volia votar de manera pacífica. El sinistre “¡a por ellos!” no és investigat, però en canvi un nas de pallasso, uns bombers resistents o uns professors que no van eludir l’esperit crític de l’educació, són acusats de delicte d’odi. Una violació en grup és, només, un “abús sexual”. Exili s’escriu entre cometes El concepte “presos polítics” està prohibit a molts llocs.

El imperio de la ley no era cap altra cosa que el poder de decretar el diccionari. Decretar qui serà perseguit, confinat, qui és “xenòfob”, qui practica “malversació”, qui és “supremacista”. S’ha assolit l’efecte Humpty Dumpty, encarnat per aquell personatge d’Alícia a través del mirall, de Lewis Carroll, que instaurava amb desdeny: “Quan jo uso una paraula, aquesta paraula vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys.” El més greu és que qui es carrega el llenguatge és perquè, paral·lelament, també s’està carregant altres coses.