Tortell Pedro

Aquesta època de política fugaç que ens ha tocat (mal)viure de vegades, només de vegades, té moments esplendorosos que cal assaborir amb una mica de calma. I –alegria!– ara entrem en un d’ells, perquè Pedro Sánchez ha posat un parany per a elefants i, en el mateix moment, s’hi ha tirat de cap. La trampa és saducea: si Sánchez pacta el suport de Ciutadans, haurà de cridar a les urnes, amb moltes probabilitats d’haver-li fet el favor de la vida a Albert Rivera, únic beneficiari d’unes eleccions on els socialistes espanyols parteixen des del quart lloc a les enquestes. I, si opta per demanar el suport a Podemos i als diversos grups sobiranistes, també guanyarà, però li caurà al damunt tota l’artilleria mediàtica del nacionalisme espanyol; els tertulians d’Ana Rosa entraran en convulsions i els editorialistes d’El País es raparan al zero mentre criden banzai!

Així les coses, el millor per a Sánchez seria trobar la manera de perdre la moció de censura. Però no és tan fàcil perquè la resta de partits tenen motius poderosos per votar-lo, fins i tot sense esperar-ne cap contrapartida. Rivera voldrà aprofitar l’ocasió per escurçar dos anys el seu camí cap a la Moncloa, Pablo Iglesias –després de la relliscada de la hipoteca– necessita recuperar perfil d’esquerres i adquirir la condició de partit decisiu, ERC i PDeCAT es freguen les mans veient com poden destruir el bloc del 155 i, alhora, venjar-se dels que van ordenar la violència de l’1 d’octubre... I, pel que fa al PNB, Pedro Sánchez pot significar el millor antídot contra Albert Rivera i la seva fúria anticoncert basc.

Total, que a Pedro Sánchez ja se li deu haver passat pel cap la idea de preguntar al PNB quant costaria fer-li perdre la moció. Una solució que alleujaria el PSOE i als bascos els permetria quedar bé amb tothom mentre, simultàniament, paren les dues mans. En fi, el que dèiem, la funció acaba de començar; els pallassos ja han sortit a la pista i el públic s’ho comença a passar la mar de bé.