Governar, per a què?

Pedro Sánchez necessitava sortir del pou de la irrellevància i fer un moviment que recordés a l’electorat que el PSOE encara és a la cartellera política. Durant unes dies, potser setmanes, el seu nom ocuparà un espai destacat en uns mitjans la major part del quals van rebre amb les urpes la seva idea d’arribar a La Moncloa per formar govern a través de la moció de censura i amb els vots d’ERC i el PDeCAT. Les grans capçaleres ja han escollit el dirigent que volen que sigui el substitut de Mariano Rajoy i la manera com ha de succeir-lo, amb unes eleccions anticipades. I no es diu Sánchez. Que no s’enganyi el socialista, si amb aquesta jugada arriba al govern no podrà fer res. No només perquè amb 85 escons la capacitat de maniobra és zero, sinó també perquè els forjadors d’opinió –possiblement ajudats pels barons del PSOE– s’encarregaran de demonitzar qualsevol iniciativa que impliqui Podem i els independentistes. Els pròxims dies, la pressió se centrarà a intentar que retiri la moció i forçar Rajoy a convocar els comicis o que usi la mesura per al que exigeix Albert Rivera, per fer un 155: dissoldre les Corts espanyoles i cridar a les urnes al cap de cinc minuts d’obtenir l’aval a la seva candidatura. No té cap més sortida: o segueix el joc als que volen eleccions o el poc temps que sigui a La Moncloa l’espera un infern. Ni farà ni li deixaran fer. Això sí, haurà aconseguit que parlin d’ell, encara que sigui malament.