Keep calm
Exaltació nacionalista
Acte de presentació d’Espanya ciutadana, la plataforma d’Albert Rivera per accedir a La Moncloa. Entre els convidats hi ha membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Ciutadans no té cap mena de pudor a utilitzar el nom de les víctimes en va i es cita Miguel Ángel Blanco, sense cap referència a la seva condició de regidor del PP. En l’acte també hi és present Inés Arrimadas, erigida en una mena de Joana d’Arc que lluita contra els infidels. La bandera espanyola s’exposa “sense demanar perdó” i la cantant Marta Sánchez, la Marilyn Monroe dels patriotes espanyols, es posa a cantar l’himne entre llàgrimes. En la seva intervenció, el president de Ciutadans reclama un nou nacionalisme que no distingeixi entre “blaus i vermells” i demana viure’l “sense complexos”. Rivera apel·la a Macron, però el seu discurs recorda un altre Rivera, anomenat José Antonio, o un altre francès, Marine Le Pen. Com és prou sabut, el nacionalisme necessita enemics externs i Rivera fa constants referències al perill del separatisme, al mateix temps que presenta el procés com “una oportunitat per reforçar l’orgull de pertinença”. Mentre intervé, el públic crida “Jo soc espanyol!” i “Visca Espanya!”. En l’acte també es reprodueix un discurs de Manuel Valls, a qui un periodista francès va definir com un “Sarkozy bis que (...) aposta per la política de la por, a la manera neoconservadora i traeix els valors de la República i del Partit Socialista”. Valls, però, ha fet amnèsia del passat i ara es permet el luxe de repartir etiquetes de racisme.
Per a qualsevol persona mínimament objectiva, l’acte anterior seria descrit com el paradigma del nacionalisme més caspós. Però, com que alguns no acostumen a fer servir el mirall, deixem que sigui el portaveu oficiós del PP, La Razón, qui ho qualifiqui. L’endemà, aquest diari analitzava l’acte i advertia que hi havia trobat “ressons antics que ens transporten al mateix maniqueisme nacionalista que es pretén combatre”. Doncs això.