Llenya al foc

El president Torra ha nomenat govern aquesta setmana i això ha generat algunes expressions de desencís d’una part de l’independentisme. En alguns casos sinceres i, en d’altres, segur que ben calculades i premeditades. Sigui com sigui, hi ha qui diu que el nomenament és una manera d’abaixar-se els pantalons davant la intransigència del govern espanyol. Crec que ja s’ha dit prou, però no costa gens tornar-ho a repetir per fer memòria, que el pecat original de tot això el trobem en el mes d’octubre, en els vaivens dels dies posteriors al referèndum, en la proclamació desganada i en l’acatament del 155 per part de tot l’independentisme. A partir d’aleshores, el principal error ha estat anar-se posant nous llistons sense cap intenció ni possibilitat de saltar-los. Es va començar prometent el retorn del president Puigdemont, es va continuar amb la fita d’una investidura a distància, per acabar amb la restitució dels consellers empresonats i exiliats. Qualsevol mostra de sinceritat en aquests afers era durament criticada i els atacs al president del Parlament van ser especialment cruents i despietats. Fos qui fos que suggerís que la millor manera per pensar com refer el camí era replegar-se en el govern el més aviat possible, era acusat de ser un venut i de voler una paga de l’administració autonòmica. Alguns dels que han alimentat aquesta pira, posant més llenya al foc sempre que ho han trobat necessari, ara no tenen inconvenient a formar part d’aquest govern que no hi havia més remei que acabar constituint. Escalfar l’ambient, tot i saber que s’acabaria baixant del burro, pot haver ajudat a mostrar les contradiccions de l’Estat, però també permet a la Moncloa fer aquests comunicats gallejant de “fermesa i determinació” i genera un pessimisme que poca cosa aporta. En temps de risc d’incendi s’ha de vigilar tant les fogueres com els focs artificials perquè, amb una petita ventada, encara no te n’adones i ja se t’està cremant la casa.