Un aclaparament monumental

En aquesta primavera de 2018, en què ja comencen les calorades de debò, el panorama polític –català, ibèric i europeu– és d’un aclaparament monumental; i, sobretot, d’una manca de predicció espectacular. La crisi del model econòmic, polític i social de l’Estat espanyol està arribant a uns límits desorbitats. En aquest estat es fa molt difícil poder escriure correctament un article de premsa sense caure en la immediatesa o els errors de càlcul. No hi ha dubte que amb la metamorfosi tan accelerada en què s’estan desenvolupant els moviments/fets polítics es fa molt complicat poder expressar una opinió politicoperiodística sense que et surti veritablement un bunyol. Per aquesta raó, abans de continuar amb aquesta galeria voldria demanar excuses al lector per les dificultats que té actualment, en aquest veritable punt d’ebullició política –català i de tot l’Estat espanyol– poder expressar una opinió i que el màxim nombre possible de persones l’entengui... Doncs sí, benvolguts lectors, es fa molt mortificador poder parir una pastilla d’opinió com la que llegiu amb un cúmul tan gran d’incerteses, i contradiccions flagrants, que tenim davant nostre. És curiós que fa dues setmanes el secretari general del PSOE iniciés una tirallonga d’insults –amb molta càrrega de profunditat– contra el President de la Generalitat i els partits que li donen suport i en molt poc temps aquests partits sobiranistes/independentistes hagin estat la “gran ajuda” per començar a desembussar la gran brutícia del panorama polític hispànic. La corrupció a l’Estat espanyol, després de la primera sentència del cas Gürtel està adquirint unes dimensions astronòmiques, només comparable amb el que va passar a Itàlia a finals dels anys vuitanta del segle passat amb l’anomenada Tangentòpolis. De fet, la corrupció política és la causa més important de la inestabilitat política i econòmica d’un país. Ara es demostra que tot allò que es deia que la construcció de la República catalana era la causa de la inestabilitat i la fugida d’empreses era una gran mentida manipuladora per espantar els catalans. El que realment provoca ansietat política i aclaparament ciutadà –i que corca per dins la democràcia– és la impunitat per lucrar-se d’una manera tan descarada com el que ha succeeix en aquest veritable bienni negre del PP 2012-2018. En aquest cas la corrupció ha anat de la mà de l’autoritarisme neofranquista i el centralisme més ultrajacobí que a l’Estat francès.