Sedec

La pregunta és com ha sobreviscut la llengua catalana. Les brutals agressions que ha patit, les prohibicions, les persecucions, són interminables. Recordo el llibre d’Ignasi Bea ¡En cristiano! Policia i guàrdia civil contra la llengua catalana, que fa posar els pèls de punta. Tanmateix, molts professionals, professors, lingüistes, pedagogs, no han tirat mai la tovallola. Un exemple molt destacat és el Sedec (Servei d’Ensenyament del Català), que va néixer el 22 de maig del 1978 i que, per tant, estan celebrant el seu cinquantè aniversari. Per cert, el Departament d’Ensenyament el va eliminar el 2006. La feina que ha fet aquesta entitat és exemplar, perquè va ser la base sobre la qual es va construir la immersió lingüística.

La llengua: el millor cohesionador social. Només els analfabets diuen que una llengua pot separar la societat. Tot el contrari. A Barcelona s’han computat unes 300 llengües, totes respectables i totes amb els seus drets. En sociologia s’anomena integració social el fet de constituir tots els elements de la societat un sol país, sense que ningú hagi de renunciar als seus orígens i a la seva llengua; i en diuen assimilació al fet d’anorrear els orígens a la força de tothom. El Sedec ha estat un defensor del català, sense agredir cap llengua, cap costum, cap religió, ni fer cap persecució.

Persones com aquestes han salvat la llengua, d’ençà que el primer president del govern espanyol en democràcia, Adolfo Suárez, va dir que “No se puede explicar química cuántica en catalán”, cosa que ens va fer pixar de riure, primer perquè no existeix la química quàntica, i segon perquè, sense voler-ho, Suárez declarava que el català és una llengua inferior. Joan Fuster va exclamar: és molt més difícil fer un poema que no una investigació científica des del punt de vista lingüístic.

Saludo amb entusiasme els homes i les dones que van crear i fer possible el Sedec, que d’alguna manera és l’esperit dels catalans. Bravo, amics.