República i autonomia

Bona part del sobiranisme ha rebut el nou govern de la Generalitat amb un sentiment agredolç, entre la satisfacció per la recuperació institucional i la decepció perquè no està format per les persones del gabinet que l’executiu espanyol va destituir. Però la veritat és que aquest govern no pot ser altra cosa que un govern autonòmic perquè només podrà actuar en aquest marc, per més que els canvis polítics a Espanya facin possibles alguns marges de millora transitoris, atesa la proximitat dels partidaris de la democràcia orgànica en un context de disputa de la patent nacionalista espanyola del qual no en podem sortir ben parats. El president Torra remarca que amb una mà gestionarà l’autonomisme i amb l’altra farà República. És veritat que amb la tasca d’un govern autonomista es pot fer república perquè l’esperit republicà és en el fons de les lleis i de les accions i no en la forma. Però aquesta república s’escriurà amb minúscula perquè mai no acabarà de ser plena si no té la qualitat de la sobirania. I si la vol escriure amb majúscula haurà de tornar a exposar les institucions catalanes a la repressió destructiva de l’Estat. Com cal actuar, doncs? Si alguna cosa hauríem d’haver après d’aquesta etapa anomenada “procés” és que el moviment no hauria d’haver sortit de les mans populars que el van impulsar ni haver-ne passat el testimoni a les institucions fins que hagués estat arrelat als carrers i a les urnes de forma majoritària i permanent.