‘Borrel’

Tuit de Javier Solana la tarda que es va fer públic que Josep Borrell acceptava ser ministre de Pedro Sánchez: “Si se confirma la noticia de que Borrel se hace cargo de Exteriores sería una muy buena noticia. Conocedor a fondo de lo que debiera ser nuestra prioridad: la política europea”. He hagut d’insistir als excel·lents correctors i editors d’aquest magnífic diari que no tradueixin el text de Solana ni, sobretot, corregeixin Borrel cada cop que vegin mal escrit el cognom del l’ex-exministre (això també he demanat que no m’ho toquin). Javier Solana, que també ha estat cap de la diplomàcia espanyola, va ser secretari general de l’OTAN. Parla perfectament l’anglès i el francès. Quan va ser Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, va fer diverses accions conjuntes amb el seu successor a l’Aliança Atlàntica, Jaap de Hoop Scheffer. En diversos vídeos es pot comprovar nítidament com pronuncia perfectament el nom d’aquest diplomàtic neerlandès tot i que ell no parla aquest idioma. En canvi, amb Borrell, Solana no només el pronuncia amb la ela simple sinó que també ho escriu erròniament. Dono per superats tots els filtres de complexos d’inferioritat, melic i provincianisme que de manera atàvica s’atribueix als catalanoparlants amb el català, però resulta molt significatiu que es busqui l’excel·lència per a uns idiomes i en canvi hi hagi la sensació que amb d’altres es pot ser més deixat. Borrell té el mateix dret a veure (i escoltar) el seu cognom correctament escrit (i pronunciat) que Jaap de Hoop Scheffer el seu. Però és que aquest grau d’exigència hauria de ser encara major entre aquells als quals es pressuposa que no conceben el català com una llengua inferior a la castellana. I més si, com Solana, també has estat ministre d’Educació d’un estat que teòricament es vol plurilingüe.