Pedro

Contràriament al que publicaven els diaris del dia, al PP no l’ha fet fora el PNB. I, de fet, a M.Rajoy no l’ha fet caure la sentència de la Gürtel. La sentència ha sigut les cremes de Cifuentes. I, no, tampoc l’ha fet fora cap pacte d’estat lampedusià. No crec en teories de la conspiració. Al PP l’ha fet caure l’independentisme. Al PP l’han fet caure les imatges de la policia pegant a ciutadans l’1 d’octubre. Al PP l’ha fet caure el discurs del rei del 3 d’octubre. Al PP l’han fet caure els llaços grocs pels presos polítics. Al PP l’han fet caure els polítics exiliats. Perquè sense aquest escenari, ni ERC ni el PDeCAT haurien sumat els seus 17 decisius vots al PSOE de Pedro Sánchez. Al PP l’han fet caure les mares d’Altsasu. Perquè sense mal humor al carrer, el PNB i Bildu no haurien votat Sánchez. Al PP l’ha fet caure Valtonyc. Perquè sense el retrocés en la llibertat d’expressió, Podem no hauria estat tan entusiasta. Sense la certesa que a Espanya hi ha una involució de drets civils i polítics, no hauria sigut tan fàcil sumar 180 vots contra Rajoy. A Rajoy l’ha defenestrat un pacte al Congrés, però l’ha fet fora la gent, no un deep state. I al PP l’ha fet caure també Ciutadans. Si no l’hagués sostingut un partit que fa de la generació d’odi el seu viver de vots i modus vivendi, el PP no hauria caigut. Si no hi hagués hagut una opinió publicada, radiada i televisada més enllà dels mitjans del règim, el PP no hauria caigut. Al PP l’ha fet fora una altra Espanya. Al PP i a Ciutadans. Els han fet caure els pensionistes. I les dones. I els refugiats. Per això, Sánchez, al marge de tenir habilitat en nomenar un govern que li cobreix diversos flancs, ha de respondre a tots aquests col·lectius. Sánchez triomfarà si és l’anti-establishment plurinacional que es va confessar a Jordi Évole. I fracassarà si és el del 155 i si s’acomplexa com li va passar a ZP. Les dues coses alhora ja no poden ser i a més són impossibles.