La república de Twitter

Als independentistes ens han furtat el debat de quina és la millor via per avançar. Ha guanyat la via que planteja eixamplar la base, buscar una millor posició internacional, intentar debilitar les coalicions a l’Estat espanyol contra l’independentisme i la que vol reduir l’oposició interna a Catalunya contra la independència. Però ha guanyat sense debat i sense poder fer una valoració del que hem fet bé i malament.

Durant aquests mesos s’ha volgut fer creure que hi havia un debat de fons entre els de la via rupturista i els de la via lenta, però aquesta era una farsa més que una confrontació d’opcions. Els suposats defensors de la via rupturista, més enllà d’algunes excepcions, no creien realment que hi hagués possibilitats per fer-la. Han estirat una escenificació que és purament dialèctica.

El problema d’aquesta escenificació dialèctica és que s’ha furtat un debat. Soc dels que creuen que per fer una ruptura democràtica amb un estat en contra necessitem més del 50% dels ciutadans a favor i que no tenim encara la posició de força i de suport intern i extern per fer un estat nou, però trobo injust que el debat no s’hagi donat. Els defensors de la via rupturista, els que s’ho creien de veritat, tenien el dret a confrontar la seva posició, però la defensa de les seves tesis ha sigut ocupada per qui ha volgut fer un joc purament dialèctic. Ha guanyat al final l’única opció que ha tingut en el tauler polític defensors que se la creien.

La via rupturista ha quedat reduïda a una paròdia de si mateixa en la república de Twitter. Tenim polítics que donen cops de pit demostrant que són més independentistes que ningú, hi ha qui fa teories conspiratives, es creen estratègies de saló i tot s’endolceix amb pensament màgic. Tot sense gaire sentit lògic ni efecte fora d’una bombolla. Veure una posició legítima i que té defensors que poden argumentar-la reduïda a això a causa d’un abús d’escenificació sense contingut, debilita l’independentisme.