L’any Martin Luther King

Commemorar els 50 anys de l’assassinat de Martin Luther King és una ocasió per aprofundir en la naturalesa del lideratge ètic. Fer-ho no és irrellevant en els temps que ens han tocat viure.

la primavera de l’any 1968, King s’estava a Memphis per portar a terme una mobilització tant de negres com de blancs. El 4 d’abril, mentre parlava amb els seus col·laboradors, des del balcó de l’habitació d’un motel, va ser assassinat a trets en circumstàncies mai no aclarides. El presumpte culpable, James Earl Ray, arrestat a Londres dos mesos més tard, va confessar l’assassinat i va ser condemnat, però poc després es va retractar de la seva confessió tot dient que havia estat víctima d’un complot.

El predicador de la violència i el profeta de la no-violència, el musulmà negre i el reverend baptista cristià van ser-ne els protagonistes. Condemnats a ser diversos, però a córrer en la mateixa direcció, el separatista i integracionista, Malcolm Little, després Malcolm X, i Martin Luther King van ser, per al seu temps i per a la generació de blancs i d’americans negres, el Che Guevara i el Gandhi de la revolució antisegregacionista.

El somiador d’Atlanta era una espècie nova, inquietant. Era un líder ètic i espiritual, més que un organitzador o un agitador, que els guardians de l’apartheid americà volien demolir abans que res partint de la seva estatura moral. L’Amèrica oficial ha santificat Martin Luther King, el Gandhi d’Atlanta, dedicant-li carrers, ponts, festes nacionals, escoles i, en canvi, ha ignorat Malcolm X. Només en els contextos undergrong és recordat i reconegut, en l’urban beat, en la música rap i el hip-hop.

El dia 28 d’agost de 1963, Martin Luther King va pronunciar el conegut discurs, “He tingut un somni” (I have a dream). Val la penar rellegir-lo i fixar-se en alguns passatges en què es posa en relleu el caràcter eminentment ètic i espiritual de la seva oratòria i, en darrer terme, del seu lideratge.

Com en el cas de Mahatma Gandhi –una de les seves fonts d’inspiració–, el pastor protestant exhorta els seus seguidors a no deixar-se arrossegar pel ressentiment, per la set de venjança. Els crida a perseguir la missió des de la disciplina, l’autodomini i la dignitat. També en el seu cas, el mode d’assolir el fi és tan rellevant com el fi. Per això, conté els ànims i la violència latent en les masses i mou els seus seguidors a transcendir les baixes passions i a prendre’n distància.

Martin Luther King tracta de potenciar el sentiment d’unió per sobre de les diferències, el sentit de fraternitat amb tots els homes, més enllà del seu color de pell. Lluny del populisme i del maniqueisme simplista, exhorta els seus seguidors a discernir, a no confondre les persones amb el color de la seva pell i a reconèixer, també, entre els homes blancs, desig de dignitat i de justícia.

Com tot lideratge ètic, el de Martin Luther King és un lideratge conscient de la importància que té, per al conjunt, fer realitat la missió. Sap que sol no se’n sortirà, que necessita la complicitat i el sacrifici de tots.

La missió del doctor King era clara: l’equitat de drets civils de tots els ciutadans dels Estats Units, el reconeixement de la mateixa dignitat. Un dels elements més subratllats del lideratge de King és la seva oratòria, que no solament inclou el domini del llenguatge verbal i de totes les figures i formes expressives, sinó també del llenguatge gestual.

El seu discurs narra un somni individual, però invita els oients a participar d’aquest somni, a prendre-se’l seriosament, a lluitar per ell. Com en tot lideratge ètic i espiritual, la fe és decisiva. King té confiança en el fet que és possible assolir el seu somni, però té el do i la gràcia de persuadir els altres a conquerir-lo amb ell.