Els herois

Tots els mitjans han recollit l’heroica gesta de Mamadou Gassana, un jove de 22 anys que havia travessat Àfrica des de Mali fins a Líbia i que després de travessar la Mediterrània clandestinament va poder arribar a París per passar desapercebut com tants milers de gent a qui se’ls nega els papers i els drets fonamentals. La fama li va venir per haver grimpat per un edifici i salvar un nen que era a punt de caure d’un balcó des de una forta alçada. Aquest fet ha estat utilitzat pels hipòcrites de sempre que s’han afanyat a concedir-li documentació i feina per fer-nos creure que el president Macron i la societat francesa és generosa i agraïda. No tinc cap dubte que l’actitud de Mamadou va ser exemplar. No puc estar-me, però, de pensar que a partir d’ara, per obtenir el permís de residència a França, a més d’haver de travessar grans territoris erms, jugar-se la vida per travessar el mar i viure en la clandestinitat en l’opulenta Europa, també cal salvar la vida d’alguna criatura blanca. Escudar-se en l’anècdota per camuflar una realitat on la xenofòbia s’obre camí, on es tanca a la presó els voluntaris que socorren immigrants als ports italians i on es permet que el fons de l’oceà s’ompli de cadàvers de persones que només pretenien obtenir una vida millor. Es considera heroi la persona que és capaç de posar en joc la seva vida per a fi de bé, com ara salvar una altra vida en perill. Per a mi també són herois els qui se la juguen pel dret legítim a tenir una vida digna. Aquests, però, no es mereixen cap homenatge, creixen les formacions que prediquen la seva expulsió o empresonament i aprofiten les incerteses de la gent per inocular-los l’odi a la diferència. Pretenen mantenir un statu quo basat en la mentida de la possessió –ets el que tens– més que no pas en la justícia i en l’acceptació dels moviments migratoris com una veritat natural i social. No n’hi ha prou de fer-se la fotografia al costat d’un immigrant anònim que ha fet una bona obra, com si es tractés d’una excepció, mentre els laboratoris es neguen per motius econòmics a subministrar vacunes de lasida a l’Àfrica quan als països rics gairebé ja ningú es mor per aquesta malaltia, i el Vaticà manté la seva actitud genocida criminalitzant les mesures profilàctiques en nom d’una moral i uns dogmes, a més de falsos, estúpids i inhumans. Amb Mamadou han reduït la justícia a la categoria d’anècdota per poder continuar menyspreant-la.