Keep calm
Els partits i la gent
Últimament llegeixo alguns articles que, des d’una òptica independentista, destinen els seus esforços a posar en dubte els partits polítics existents. Aquest relat contraposa la bona voluntat i els esforços de “la gent” amb les maniobres obscures i el merder dels partits. Deixant de banda que els partits estan formats per “gent” i no per alienígenes ni esperits, no negarem pas que dins d’aquestes organitzacions hi ha fangueig i garrotades, com n’hi sol haver en qualsevol espai on s’ajuntin més de tres persones. Ara bé, una de les poques lliçons nítides que podem extreure de l’1 d’octubre és que la coordinació entre la ciutadania, els partits i les institucions és essencial per poder assolir fites. Qualsevol responsable de col·legi electoral pot saber si van ser importants o no els partits perquè aquell dia es poguessin fer les votacions i hi hagués urnes i paperetes arreu. Si aprofundim una mica més en aquestes crítiques, veurem que una bona part provenen de persones que han estat profundament implicades en un determinat partit, les sigles del qual no passen pel millor moment pel que fa a la seva reputació, i que rere aquesta voluntat de desprestigi general s’amaga el propi desori en espera d’una reorganització.
Tots plegats hem de valorar, com a societat, com hem d’afrontar aquest assumpte. Podem intentar fer-ho saltar tot pels aires, com ja s’ha intentat amb un cert èxit amb les organitzacions sindicals, perquè els interessos de cadascú quedin ocults en el fum del desgavell i l’individualisme, o podem fomentar una participació exigent de la ciutadania en aquestes organitzacions, reclamant-hi transparència i capacitat de presa de decisions.
En tot cas, segur que aquest debat es podrà afrontar amb més serenitat un cop l’antic espai convergent s’hagi sabut recompondre dels estralls del passat i hagi superat les tensions entre les diverses famílies polítiques que hi conviuen.