‘Aquarius’

Alguns diran que només es tracta d’una política de gestos, moguda per l’interès d’una bona fotografia, i potser tenen un xic de raó. Però la qüestió principal és que el govern Sánchez ha mogut fitxa i ho ha fet amb encert, deixant patent una certa sensibilitat humanitària. Oferir l’acolliment a 629 immigrants perduts en el no-res és una bona notícia.

Fa anys que la política immigratòria és el gran problema europeu. La mar Mediterrània és tenyida de vermell i amaga la major fossa comú dels darrers temps, on comptar els cossos sense vida que amaga és un projecte impossible. Escapant de la guerra i la fam o cercant l’arcàdia econòmica, el sud europeu ha esdevingut via de trànsit de la desesperació, a la recerca d’un món que es creu més esplendorós. I xoquen amb les màfies, sempre les màfies, que estenen les xarxes per traficar amb carn humana i omplir els bocois de diners tacats de sang.

Parlen que Europa ha fet mil i una propostes humanitàries, tot i que sempre han estat incomplertes i no han aconseguit el compliment de cap acord comunitari. I davant de les seves fronteres, el crit de desesperança no ha estovat els cors de pedra.

Cal reconèixer la recent realitat i saludar el gest del govern Sánchez, potser incomplet però significatiu. Cal valorar les declaracions de Grande-Marlaska dient que es trauran les inhumanes concertines de les fronteres de Ceuta i Melilla i anunciar que s’haurà de reformar la llei d’estrangeria. I també cal dir que el PSOE no és exactament el mateix que el PP, tot i les moltes renúncies que fan els socialistes. Amb tot, queda molt recorregut per veure un partit socialista recuperant la credibilitat i demostrant que s’endinsa pels camins d’una política més social i dialogant. Encara, algunes actuacions ens omplen de dubtes.