AMADEU ALTAFAJ
«Cal més coordinació econòmica»
Fa cosa d'un mes es va denunciar des del govern espanyol una conspiració dels mitjans, anglesos sobretot, i dels especuladors financers per atacar Espanya i afeblir l'euro. Aquesta conspiració va existir?
–«No, els especuladors especulen i ho faran sempre. El que no s'ha de fer és donar-los oportunitats i mostrar febleses, i és evident que si hi ha economies que es desvien dels paràmetres d'una economia sana, són més vulnerables. El que cal fer llavors és fer pinya, sobretot els membres de la zona euro, i assegurar que si ens hem fixat unes regles per compartir una moneda, se segueixin, i si hi ha problemes, es trobaran mesures entre tots. Això és el que està passant amb Grècia avui, però no és el que passa amb Espanya com alguns han dit.»
–Es parlava d'un efecte dòmino.
–«Però no és així, el que passa a Grècia no es pot comparar amb el que passa en cap altre país de la Unió Europea.»
–Tot i que aquí també tenim una crisi molt forta...
–«No, la crisi és molt seriosa, i la recuperació de l'economia espanyola, versemblantment, serà més cap al 2011, en termes de creixement positiu. Serà més tard que a la majoria de països de la zona euro, però això ja ho havíem predit a la Comissió Europea just a l'inici de la crisi.»
–Els grecs tenien un mes per acabar de presentar unes mesures adequades per corregir la situació?
–«Sí, però hauran d'anar més ràpidament, perquè la situació se'ls ha deteriorat una mica més encara.»
–Paul Krugman va dir també, arran de la crisi de Grècia, que tot plegat ha demostrat que l'euro és una fal·làcia, perquè no es poden ajuntar economies tan diferents i no hi ha cap política econòmica comuna; creu que té raó?
–«És més complex que això. Fa uns anys que tenim moneda única, i jo crec que l'euro s'ha consolidat com una divisa fonamental al món. Sense l'euro, no vull ni imaginar què hauria succeït a Europa durant la crisi econòmica, i sobretot en algunes economies més vulnerables... L'euro ha actuat com un escut eficaç en aquesta crisi, i per tant, des d'aquest punt de vista, la unió monetària és sòlida, funciona, i és útil perquè a més ha permès consolidar una cultura dels comptes públics que en alguns països no s'havien conegut mai.»
–Hauríem d'anar cap a uns estats units d'Europa, amb una política econòmica única?
–«Això és un altre tema; hi estem d'acord, i el president Barroso ho ha dit recentment, i el meu comissari Olli Rehn ha dit clarament que una de les lliçons de la crisi per a la zona euro és que hem d'anar cap a una coordinació més estreta de les polítiques econòmiques, i presentarem propostes aviat. Això no vol dir una política única, perquè les economies són diferents. N'hi ha que això ho presenten com un govern econòmic, i jo no aniria tan lluny, perquè el model europeu no és el model d'un estat... però el cas grec ha demostrat que una coordinació més estreta és necessària.»
–I en temes de política internacional, també s'hauria de buscar més consens?
–«Les coses han canviat molt des de la crisi dels Balcans, en què Europa no va ser capaç de resoldre un conflicte que tenia a casa... La UE ha tingut més de seixanta missions en el marc de política exterior de seguretat i de defensa, i en escenaris molt diversos.»
–Quan es parla de la Unió Europea, una de les crítiques recurrents és que manen els buròcrates; què en pensa?
–«A Brussel·les, tota la Comissió Europea té menys funcionaris que l'Ajuntament de Londres, per exemple. Això que hi ha massa buròcrata i funcionari és un mite.»
–Com es veu la integració de Turquia, Croàcia i Macedònia a la Unió Europea?
–«Per a nosaltres els processos estan en marxa. Amb Macedònia el conflicte pel nom és el punt central, amb Croàcia estem avançant molt bé i podria ingressar el 2012, i el cas de Turquia és més difícil, perquè és un tema de debat en molts estats membres, sobretot alguns com ara Alemanya, França, Holanda... per una qüestió d'opinió pública. És un país molt gran, amb una economia molt important, però a més és un país musulmà. Però alguns també ho veuen com un avantatge, perquè si aconseguim integrar en un espai democràtic i laic un país amb majoria musulmana, estarem adreçant un missatge a tot el món musulmà. Pot ser un model per exportar estabilitat a l'Orient Mitjà.»
Va néixer a Barcelona el 1968 i viu a Brussel·les, on durant deu anys va treballar de periodista per a diversos mitjans de comunicació. Fa cinc anys que és portaveu a la Comissió Europea, primer de Desenvolupament i Ajut Humanitari i posteriorment de Relacions Exteriors.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
