Vermut groc vora la platja de Roses

“La democràcia s’ha d’expressar als espais públics”, diu Pep Cruanyes, vicepresident de l’ANC. Cruanyes ho va tornar a dir ahir a Roses, a la plaça Catalunya, davant d’una barreja de públic: el gruix més important de gent –perfectament identificat amb llaços grocs–, era gent que sabia de què anava la convocatòria del vermut groc; però a primera línia de mar, enmig de terrasses i amb el temps que acompanya, la plaça Catalunya de Roses és una cruïlla de gent que torna o va a la platja, gent dels països veïns que no sempre estan al cas de tot el que es cou a casa nostra i que agraeixen qualsevol proposta d’activitat. I funciona. Els que no estaven al cas de qui havia convocat què, veien un escenari, músics, parades on es venien begudes i una botifarra amb una torrada per cinc euros, i la gent s’apunta. D’acord que també hi havia els cartells dels presos; però la gent pregunta, s’informa, xerra, com ha de ser en un espai públic i com ha de ser quan es comparteix un vermut. No he vist cap d’aquests turistes de cap de setmana atrapats en el vermut groc renunciar a la botifarra ni fugir esperitats després d’assabentar-se dels motius reals de la convocatòria. Al contrari. Dir tot això no significa frivolitzar amb la qüestió dels presos. El vermut groc l’organitzaven Òmnium, l’ANC i el CDR de Roses; la recaptació anava per a l’associació de presos i exiliats polítics i la caixa de solidaritat. Tant els músics (Cesc i Madamme Mustash), com les persones que van intervenir a l’escenari (Quim Torra, Carles Ribera –director del setmanari La República– i el diputat Joan Olòriz), van reafirmar el compromís que cal mantenir per denunciar la situació dels presos polítics i els seus familiars. Els que van anar ahir a Roses per manifestar aquest compromís en van sortir reforçats; els que es van trobar el vermut groc per casualitat, potser el van disfrutar com un vermut qualsevol, però pel mig segurament alguns van descobrir un altre aspecte de Catalunya. Per això també serveixen els espais públics. Quan un vermut funciona, s’allarga, també va passar ahir a Roses però en part va ser responsabilitat –involuntària– del president Quim Torra: la seva intervenció estava anunciada a les 11.30 h, va ser ajornada fins a les 14.30 h, i finalment anul·lada per altres compromisos. L’alcaldessa, Montse Mindan, va tancar l’acte envoltada dels regidors de tots els grups que donen suport al procés apel·lant a continuar “tossudament alçats” i amb el compromís del president que vindrà a Roses tant aviat com pugui.